La seguretat ha deixat de ser una qüestió exclusivament militar per convertir-se en un dels grans reptes econòmics, tecnològics i, també, polítics d'Europa. En un context internacional marcat per la guerra d'Ucraïna, les tensions geopolítiques i la necessitat de reforçar l'autonomia europea, la inversió en defensa també es presenta com una oportunitat per a les empreses.
Amb aquests ingredients, el sabadellenc Enric Blasco, director territorial a Catalunya d'Indra Group, i la politòloga i periodista Estefania Molina, han debatut en una taula rodona moderada per la periodista de Sabadell Laura Rosel sota el nom de Cap a quin futur ens porta l'economia de la seguretat?, en el marc dels Premis Cambra 2026.
Per a Blasco, l'economia de la seguretat "no només és defensa" i que "no ho hem de veure com una despesa", recordant que cal englobar-hi, també, la protecció de les persones, les dades, les infraestructures i les cadenes de subministrament. Molina ha coincidit a destacar aquesta transformació del concepte de seguretat.
Les amenaces, ha explicat, ja no es limiten a una invasió militar, sinó que també inclouen els fenòmens meteorològics extrems, les crisis energètiques o la desinformació. Precisament, Rosel ha volgut aprofundir en la relació entre la climatologia i la seguretat, plantejant fins a quin punt la tecnologia pot contribuir a prevenir situacions d'emergència, com les sequeres o els incendis forestals, gràcies, entre altres, als radars.
Un dels moments centrals del debat ha arribat quan Laura Rosel ha posat sobre la taula el dilema entre l'augment de la inversió en defensa i les necessitats socials. Com es pot explicar a la ciutadania la necessitat de destinar més recursos a seguretat quan també existeixen demandes urgents en educació, habitatge i sanitat? Molina, politòloga ha recordat que la "despesa és limitada" i que davant del context internacional actual cal "replantejar les prioritats".
- La periodista sabadellenca i moderadora de la taula rodona, Laura Rosel
- D. CHAO
La desinformació, les ingerències estrangeres, vinguin dels Estats Units, de Rússia o de la Xina, també representen amenaces per al funcionament de les democràcies, posant l'accent en els riscos que això pot significar per a la societat. Sempre amb l'ombra de Donald J. Trump, que força al continent europeu a reforçar la seva autonomia, ja no només en defensa, sinó també en l'energia.
Blasco ha posat xifres a aquesta transformació. Segons les dades exposades durant la taula rodona, Espanya ha passat d'invertir uns 11.000 milions d'euros en defensa el 2018, equivalents al 0,9% del PIB, a 34.200 milions el 2025, fins a assolir el 2%. “El volum d'inversió que està arribant és capaç de transformar el teixit industrial”, ha defensat.
- Aspecte de l`Auditori de Fira Sabadell
- D. CHAO
"Ara ens toca a nosaltres escurar-nos la butxaca"
I és aquí on davant d'aquest augment de la inversió en seguretat el teixit empresarial vallesà i català té una oportunitat i, per descomptat, les capacitats. "Tenim potencial en enginyeria, la fabricació d'estructures, programari, maquinari i els components crítics", ha defensat Blasco, tot apuntant que "treballem amb 340 proveïdors catalans i el creixement interanual ha estat del 62%, de setembre del 2025 al del 2026".
- La politòloga i periodista, Estefania Molina
- D. CHAO
La guerra d'Ucraïna ha servit per exemplificar davant els més de 300 assistents a Fira Sabadell tant els riscos actuals com la transformació de la indústria de defensa. Blasco ha destacat la rapidesa amb què el Kíev ha desenvolupat noves capacitats tecnològiques. "Els ucraïnesos ens han ensenyat que es pot ser diferent", ha afirmat, tot explicant que han aconseguit accelerar els processos de desenvolupament i producció. Segons les xifres exposades, Ucraïna ha passat de fabricar milers de drons el 2022 a produir-ne quatre milions el 2025.
Finalment, Estefania Molina ha defensat la necessitat d'una resposta més coordinada entre els estats membres i fer camí sense la necessitat de dependre d'aliats històrics, com els Estats Units, per també, garantir el model democràtic i de benestar: "Ara ens toca a nosaltres escurar-nos la butxaca perquè és una prioritat".
