Vivac, escalivada i una muntanya màgica: com Jaume Monmany va portar la Flama del Canigó a Sabadell

Un any més, les fogueres de Sant Joan s'han encès gràcies a la Flama del Canigó. Una flama que s'encén al cim de la muntanya, a 2.784 metres d'altitud, i que s'escampa pels Països Catalans portada per relleus entre membres de diferents entitats. A Sabadell, qui la va fer arribar aquest 23 de juny va ser el sabadellenc Jaume Monmany Roca, i era la segona vegada que tenia aquesta responsabilitat. La Flama del Canigó l'organitzen el Casal del Conflent, IGD Flama del Canigó i Òmnium Cultural, amb la participació de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

És la flama que crema ininterrompudament des de 1964 i que es regenera cada any al cim de la muntanya, mentre durant la resta de l'any es guarda al Castellet de Perpinyà. Al cim, la flama reviu anualment i crema de nou amb llenya portada des d'arreu del territori. Monmany explica que "sempre m'ha agradat la muntanya i el Canigó m'entusiasma", i li agrada la voluntat que des del principi va demostrar Francesc Pujada quan el 1955 va encendre per primer cop una foguera al cim del Canigó la nit de Sant Joan i la volia escampar per tot Catalunya, el País Valencià, les Illes i l'Alguer. "Aquesta història m'agrada perquè és molt transversal, és de Països Catalans, hi trobes gent de tota mena, que també em va agradar, i es pretén que, d'alguna manera, el dia de Sant Joan acabi sent la festa dels Països Catalans", explica. Es diu que el Canigó és una muntanya màgica perquè en l'edat mitjana es considerava la més alta del món, a causa que puja de forma imponent pràcticament des de nivell del mar fins als 2.784 metres.

El viatge comença dos dies abans

Aquest any hi ha anat sol, "una mica dur, no recomanable, però em feia molta il·lusió i ho he fet". L'expedició va començar diumenge 21 de juny, quan Jaume Monmany va fer nit a Vernet per trobar-se ja a la zona. Així, dilluns dia 22, es va llevar a les 5 h per començar a pujar al Canigó evitant la calor que hi hauria durant el dia, tot i que l'ascensió la va completar en dues etapes. En la caminada entre Fillols i el refugi de Cortalets, que és a més de 2.000 metres d'altitud, "el tros més calorós de tot, el més àrid, de bosc mediterrani, el vaig poder fer relativament bé a primera hora que no feia tanta calor. És llarg, és dur, però em vaig poder estalviar la calorada".

Ja al refugi, va poder gaudir d'un "dinar excel·lent", amb una mena d'escalivada, un plat de pasta i postre. L'estampa del paisatge, però, era el millor de tot: "fas l'àpat veient el Canigó, que parteix d'una plana verdíssima, coberta de nerets tots florits roses, i amb congestes de neu i les tarteres que baixen de la muntanya. Les vistes d'aquell dinar... em sembla que el vaig trobar tant bo perquè estava bé, però sobretot per la vista".

Preparar l'ascensió final

A la tarda, migdiada per recuperar forces, fotografies del paisatge i a preparar-se per la sortida cap al cim, prevista per a les 21 h, havent rebut ja al refugi la flama portada per voluntaris des del Castellet de Perpinyà. Monmany es va preparar un vivac i a les 20.30 h va començar a fer via per caminar tranquil·lament fins al cim. A les dotze de la nit ja, per tant, iniciant el dia 23 de juny, s'encen la foguera al sostre del Canigó i la flama que neix es reparteix en els fanalets que després arribaran a tots els municipis per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Òmnium Cultural (@omniumcultural)

Preparar el vivac amb la llum de dia va ser fàcil, però el sabadellenc recorda que en tornar, a les tres de la matinada i amb el frontal que no acabava d'il·luminar gaire bé, li va costar trobar-lo. Resolt això i havent pogut descansar, a les 7 h va esmorzar al refugi i va continuar baixant, ja de dia, "i a 35 ºC; ha sigut bastant dur, però encara més ho ha sigut després agafar el cotxe i venir fins a Sabadell. M'he hagut de prendre tres i les pastilles Fisherman, que se les prenien els pescadors de l'Atlàntic nord quan es morien de son", recordava ahir dimarts al vespre a la plaça del Doctor Robert, havent completat la missió.

Al cotxe, la flama es porta dintre d'un fanalet que, a seu torn, es posa dintre d'una galleda metàl·lica i s'assegura que no es mogui. També duia una bengala extintora, com marca el protocol. Tot i el cansament, Jaume Monmany va poder arribar sense incidents fins a la plaça de la Nova Creu de Sabadell, des d'on diferents membres de la Joventut Altètica de Sabadell (JAS) van portar corrent la flama a les fogueres locals. Malgrat l'èpica de la jornada i la tradició, el sabadellenc opina que "és una cosa que fa patir bastant, i penso que amb la tecnologia que hi ha avui en dia, es podria aconseguir portar el foc, la flama original, amb un sistema que fos més eficient, més segur".