Hi ha suficient informació per saber que hi ha un alt percentatge d’abandonament de les carreres universitàries després del seu primer any. Sovint, el fet de no haver accedit als estudis que, en realitat es vol i, provoca aquest desarrelament d’una carrera que no era la preferida. No és l’única causa, però sí que és una de les més comunes. Tot això ha quedat reflectit en un estudi del Ministeri d’Universitats del govern espanyol basat en dades del curs 2015-2016, que es va presentar el passat mes de març.
En alguns casos, els alumnes que deixen de cursar un gran en el seu primer any, canvien i es passen a uns altres estudis que, possiblement, s’ajusten més a les seves predileccions o vocacions. Tanmateix, hi ha un alt nombre d’estudiants que aquella serà la seva primer i única experiència universitària, un fet que es vol combatre des de les administracions.
Ensenyament presencial
Segons l’estudi, l’abandonament universitari dels estudis de grau pel que fa a l’ensenyament presencial, basat en estudiants que van entrar a la universitat en el curs 2015-16, va afectar el 13% del total. És una xifra que baixa dos punts, fins a l’11% quan es refereix a alumnes de menys de 30 anys. Més de la meitat dels estudiants que ho deixen, són de primer curs, el que certifica que els inicis d’aquests estudis són els més complicats per a l’alumnat, si ens referim a la posterior continuïtat.
L’estudi incideix alguns dels factors que poden induir a l’abandonament, com poden ser les característiques particulars de cada estudiant o del seu entorn familiar, que són les que més influeixen en aquest sentit. També tenen rellevància les causes que estan relacionades amb el grau que s’està estudiant. I hi ha una relació entre el preu de la matrícula i l’abandonament i, a més, poden pesar altres factors com l’edat o l’origen socioeconòmic de la persona.
