La sabadellenca Jéssica Estepa és auxiliar d’educació especial. O dit d’una altra manera, vetlladora: el terme més estès popularment per referir-se als professionals que ofereixen suport des de les escoles als alumnes amb necessitats acadèmiques especials. Treballa a les escoles Gaudí i Samuntada de Sabadell, on acompleix una tasca essencial per al bon desenvolupament i benestar d’aquests alumnes.
Malgrat que el Departament d’Educació va augmentar un 15% les hores setmanals de vetlladors i vetlladores per a l’alumnat a les escoles, encara hi ha queixes per la falta de recursos a l’escola inclusiva i hi ha alumnes que han perdut hores de suport. La Generalitat, però, no podrà contractar més vetlladors aquest curs, ja que és que es tracta d’una partida pressupostària tancada de la qual ja s’han esgotat els recursos per a aquest any escolar.
Quines tasques desenvolupa la figura de l’auxiliar d’educació especial?
Desenvolupem la nostra tasca en horari escolar i dins del centre. Durant les hores lectives, fem un acompanyament a classe perquè els infants amb necessitats especials puguin seguir el fil acadèmic i tinguin sempre el suport addicional d’un professional. Parlem d’infants que poden tenir, per exemple, trastorns de conducte o TEA, en els casos més freqüents. Però també d’alumnes amb paràlisi, mobilitat reduïda o discapacitat visual, per exemple. En una de les escoles on treballo, faig el suport a una alumna cega. Fora de l’aula, també desenvolupem la nostra feina, a l’hora del pati o quan un infant necessita anar al lavabo. Sí que és cert que, a vegades, ens toca també fer l’acompanyament d’infants que no ens tocaria, i t’ho has de fer anar bé per no deixar ningú desatès.
La figura del vetllador, treballa en coordinació amb altres professionals de l’escola?
Sí. Per norma general l’auxiliar d’educació especial treballa conjuntament amb direcció, equip docent i tècnics d’integració social. També amb l’aula de suport a l’educació especial, si n’hi ha. Això depèn de cada escola, però és ideal que comptin amb nosaltres per ser a les reunions o les tutories, per exemple.
Quines són les dificultats més grans?
Has d’estar preparada mentalment, la veritat. L’altre dia precisament ho parlàvem per un grup de WhatsApp on som unes 400 vetlladores. És una feina molt vocacional, dèiem. Perquè és una feina mal pagada, però veure la millora que un infant ha fet a final de curs no té preu. És pura vocació. El retorn de les famílies, que potser també ho passen malament, és molt gran. I principalment, jo em quedo amb això. A banda, hi ha el risc de patir agressions, mossegades o empentes. Molts són infants amb trastorns de conducte i hi ha límits que ells no entenen. Això segur que a la majoria dels vetlladors i vetlladores ens ha passat alguna vegada.
Els darrers anys, hem vist el col·lectiu de vetlladors i vetlladores fent diverses reivindicacions. Moltes referides al fet que no depeneu d’Educació, sinó d’una empresa externa que us contracta. Què reivindiqueu, exactament?
En primer lloc, tenim un conveni de lleure, quan el que estem fent és treballar durant les hores lectives. Això per començar. Després, estem subcontractes i per això fa anys que demanem una internalització al sistema educatiu. Dependre directament d’Educació com la resta de professionals que treballen a les escoles. A l’estiu anem a l’atur i tenim molt poca estabilitat econòmica i laboral. Quan comença el curs et pots assabentar de sobte que et canvien de centre o que passes de fer 30 hores de suports setmanals a només cinc. Ara mateix, és una feina molt precària i sense gens d’estabilitat. Ens sentim una mica desemparades per la Generalitat.
Precisament, aquest curs, la Generalitat s’ha mostrat especialment capficada amb el concepte ‘escola inclusiva’ i va augmentar un 15% les hores setmanals. Avui dia, podem parlar d’escola inclusiva, però?
No. No és prou inclusiva perquè no hi ha recursos. No només per a les vetlladores. Tampoc n’hi ha per als mestres o per a reduir ràtios, per exemple. Parlem també de coses tan essencials com tenir un ascensor ja fallen. Com podem parlar d’escola inclusiva si hi ha molts col·legis sense ascensor? O amb barreres arquitectòniques gegants per a un infant que ha d’anar amb cadira de rodes.
