[Sergi Gonzàlez Reginaldo]
És normal que les famílies que tasten per primera vegada la sensació de portar el fill o la filla a l’escola tinguin dubtes. I què aprendran? I com ho faran? I quan acabi el curs, que han d’haver assimilat? Per posar llum a totes les ombres ens hem endinsat a l’escola Sant Nicolau: hem tret boli i llibreta i hem pres pàgines i pàgines d’apunts per esvair totes les incerteses.
Quan acaben I5, els infants han d’haver après unes competències bàsiques per encarar tots els coneixements que els esperen a primària. Així ho detalla, la coordinadora d’infantil i primària de l’escola Sant Nicolau, Marta Plans, que afegeix que “dels 3 als 6 anys hi ha quatre pilars fonamentals: la socialització, la comunicació i les descobertes de l’entorn i d’un mateix”. La professora, preguntada per les metodologies per abordar aquests pilars, sosté que “una de les eines més fructíferes és el joc, que garanteix als nens i nenes una oportunitat per resoldre conflictes o socialitzar amb els companys”. Tanmateix, el currículum durant el segon cicle d’infantil és poc definit, i cada escola pot remar cap a la direcció que creu més oportuna. Una llibertat, que al centre educatiu Sant Nicolau tradueixen amb un projecte pedagògic plural que juga amb la creativitat i l’experimentació. “Ells han de ser protagonistes de l’aprenentatge; dirigir les activitats està bé, però tot allò que sorgeix d’ells és el que els fa aprendre més ràpidament”.
El centre posa diverses eines o projectes a disposició dels més petits per acabar de complementar l’experiència educativa. “Per exemple, tenim un projecte molt interessant de robòtica, fins i tot a P3”, il·lustra el director del centre Carles Rovira, que assegura que “afavoreix molt a la psicomotricitat”.
Els ritmes són diferents
Si bé és cert que hi ha unes fites establertes, els ritmes d’aprenentatge són molt diferents. Més en infants de tres, quatre o cinc anys. “A grans trets, al Sant Nicolau comencem a I3 reconeixent les vocals, alguns números i certes figures geomètriques; a I4 descobrim les consonants i finalment a I5 encetem el procés de lectoescriptura”. Un full de ruta que s’actualitza en funció de cada infant, ja que “hi ha nens que a I4, ja saben escriure el seu nom, i n’hi ha que no. I no passa absolutament res.”, diu Plans.
Arribats a primer de primària és natural que els ritmes a l’aula siguin diferents. “Al mes de febrer tots els nivells ja els tenim equiparats. Ara bé, al mes de setembre hi ha un canvi, i tant familiars com alumnes ho verbalitzen”, subratlla la cap d’estudis d’infantil i primària, Salut Camps.
Les emocions, a l’ordre del dia
Prendre consciència de les emocions i entendre com ens sentim en moments determinats és també part d’un aprenentatge que arrenca als tres anys i va agafant embranzida fins a l’últim curs d’ESO. Un compromís que, segons la coordinadora d’infantil i primària, l’escola Sant Nicolau es pren molt seriosament amb un projecte transversal d’educació emocional.
Un canvi de nomenclatura que costa de pair
Si vols ser, o almenys aparentar, que ets tot un professional del món de l’educació, hi ha un parany on no pots caure. La famosa p de P3, P4 i P5 ja és història. Ara, la nomenclatura correcta és referir-se a aquests cursos com a I3, I4 i I5 (la i fa referència a infantil). Però, per què va fer-se aquest canvi?
L’origen etimològic de la paraula parvulari (que va donar pas a la lletra p) ens remunta al llatí: parvularium. Una paraula formada per parvulus (infant petit) i el sufix -arium (lloc per guardar coses). Seguint la lògica, la paraula ‘parvulari’ s’entén com un lloc on es guarden els nens i nenes petites.
En la mateixa línia, ja fa anys que va desplaçar-se l’ús del concepte de guarderia, que va substituir-se per llar d’infants o escola bressol.
Són termes hereus d’un model que tant la comunitat educativa com l’administració volen deixar enrere realçant etapes educatives històricament menystingudes.
