El batxillerat és l’etapa “llindar” cap a sortides acadèmiques d’un nivell superior, com poden ser la universitat o els cicles formatius, o el camí professional, fent el salt al món laboral. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya prepara canvis substancials per aquest curs vinent, de 2022-2023, si bé implementaran del tot en el següent. És una etapa estructurada en diverses modalitats, organitzada de manera oberta i flexible i, a més, obre diferents possibilitats dins de cada modalitat, per tal d’oferir un itinerari personalitzat als alumnes en consonància amb les seves perspectives i interessos de formació.
Per accedir a aquests estudis, que consten de dos anys, hi ha diversos camins. A tall d’exemple, hi poden entrar els posseïdors del títol d’educació secundària obligatòria (ESO), el de tècnic d’un cicle formatiu de grau mitjà o tècnic superior d’un cicle formatiu de grau superior o haver cursat estudis de sistemes educatius estrangers que hagin estat homologats al títol d’ESO o al títol de tècnic.
De moment, des de l’administració s’ha treballat amb un esborrany que estava previst que s’enviés a la comunitat educativa a finals del mes passat i sobre el qual, podien presentar les aportacions que es considerin oportunes i que poden servir per acabar de configurar aquest nou batxillerat que, com passa en les altres etapes educatives, es basarà en l’aprenentatge competencial.
Canvis necessaris
El batxillerat actual és de l’any 2008 i es fan necessaris uns canvis que, des del Departament d’Educació, es considera que han d’anar de bracet de la metodologia que han experimentat els alumnes fins a arribar a aquesta etapa. Per aquest motiu, aquest batxillerat serà competencial i els estudiants podran aplicar els seus coneixements en el dia a dia.
També es busca una flexibilització d’aquesta etapa i s’intenta evitar l’abandonament. Cal recordar que dels més de 49.000 alumnes de primer de batxillerat del curs anterior, sobre uns 10.000 no van passar a segon. En aquest cas, se sap que més de 3.000 van repetir curs, i més de 3.700 perquè van canviar a l’FP mentre que no es pot quantificar ni conèixer el pas que van fer els gairebé 3.000 restants.
Un altre dels objectius per part de l’administració amb aquests canvis és establir una etapa molt més oberta, amb novetats com aplicar més matèries optatives, com per exemple, en els idiomes. En aquest sentit, una de les aportacions que s’han ideat per aquest nou batxillerat és el fet que les seves modalitats poden experimentar alguns canvis. En principi, aquestes branques serien l’artística, la científica, la humanística, la tecnològica i la de ciències socials, i s’estudia fermament la possibilitat d’incloure’n una de nova, que s’anomenaria batxillerat general, que aniria destinat a l’alumnat interessat a desenvolupar diferents capacitats científicoculturals, per perfilar el seu itinerari formatiu personal i professional.
L’especialitat artística, per la seva banda, es pot dividir en dues branques diferents, per un cantó la que s’anomenaria Arts plàstiques, imatge i disseny, per a estudiants interessats en les arts marcades per la sensibilitat, l’expressió i la creativitat, amb inquietuds pel món audiovisual, les arts gràfiques, el disseny, el patronatge, els mitjans de comunicació i la publicitat.
Música i arts escèniques
L’altre seria el batxillerat en Música i arts escèniques, pensat per a les persones que prefereixin estudiar les arts caracteritzades per la sensibilitat, l’expressió i la creativitat i amb inquietuds entorn de les arts escèniques, la producció i la gestió d’empreses del sector cultural. Pel que fa al batxillerat de Ciències i tecnologia, és el que trien els alumnes interessats en les ciències experimentals, les matemàtiques, els estudis relacionats amb continguts científicosanitaris i el món dels processos tecnològics i dels materials, instruments, aparells i màquines.
I el batxillerat de la branca d’Humanitats i ciències socials és l’idoni per a l’alumnat amb inquietuds relacionades amb els estudis lingüístics i literaris, la filosofia, les manifestacions culturals, les ciències socials, jurídiques, polítiques i econòmiques, la gestió i administració pública, la comunicació, les relacions públiques, la publicitat, el turisme i altres serveis d’oci.
Hi ha una sèrie d’assignatures, però, que són comunes en totes les modalitats de batxillerats. Es tracta de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengües Estrangeres, Educació Física i Filosofia, que s’estudien en els dos cursos, primer i segon, i Història i Història de la Filosofia, que només es cursen a segon de batxillerat. Cada branca de batxillerat, per la seva banda, té les seves assignatures o matèries obligades. Per exemple, a Arts plàstiques, imatge i disseny, aquestes matèries són Dibuix Artístic I i II, mentre que a Música i arts escèniques, les assignatures obligades són Anàlisi Musical I i II o Arts Escèniques I i II.
