La imatge d’aquell millenial que rapeja entre paraulotes i vulgaritats, de vegades sexistes, ha quedat desterrat. O si més no, ja no té el monopoli del rap, el trap i altres gèneres urbans. Els exemples travessen el món. Residente, cantant de Calle 13, llançava aquesta setmana René, en el que explica els episodis de depressió que ha viscut darrerament. El raper Valtònyc, des de Brussel·les, guanyava un nou pols en la guerra judicial contra la seva extradició a Espanya. I la cantant de trap Santa Salud tancarà demà la marxa feminista del 8 de març a Sabadell.
De fet, els missatges sociopolítics s’han reapropiat del cant improvisat i urbà. És el cas d’Actuavallès, que ha llançat el rap Jo me la vull treure per denunciar l’estigma que encara pateixen les persones portadores d’VIH. “Que no és equivalent a la sida, perquè la càrrega viral és tan baixa que és intransmissible”, explica Antonio Berrocal (Sabadell, 1976), qui va contagiar-se l’any 2000.
Denuncien situacions de discriminació a la sanitat i en l’àmbit laboral, que fomenten l’autoestigma
Berrocal és un dels voluntaris d’Actuavallès participants al taller de rap coordinat per Marta Vila i que va ser estrenat amb motiu del dia internacional contra l’VIH, l’1 de desembre. I de tornada, aquets 1 de març, Zero Discrimination Day (dia internacional contra l’estigma), han publicat el making off. Escrit amb el suport de Spxxn_P i produït per Pumon Beatbox, el rap és un cop de puny a les convencions socials que estigmatitzen els portadors d’VIH. I és que la lletra d’aquesta cançó ha estat inspirada en històries reals. “Costa molt revelar el nostre estat serològic. Per això, en general, seguim ocultant-nos als llocs de feina o davant la família”, explica Berrocal.
Antonio Berrocal, durant la gravació / CEDIDA
“T’acabes ocultant a la feina i dubtes si el teu xicot et deixarà”
I és que no ha deixat de percebre mostres de rebuig social. “Hi ha metges que es posen guant doble, quan són els primers que haurien de saber que fa anys que l’avançament científic ha creat uns tractaments que fan que la càrrega viral sigui indetectable i, per tant, no es pot transmetre ni en contacte amb fluids”, explica. Altres casos de discriminació són, per exemple, que el dentista sempre t’atengui en darrer lloc.
També afecta especialment a la vida sexoafectiva. “Si tens parella, et demanes: Em deixarà? O voldrà seguir amb mi?”, diu Alejandro Zelaya (Hondures, 1996), portador des de fa 3 anys. Ho engloba tot: Des dels dubtes a l’hora de lligar fins a la renúncia a la vida sexual.
Eiii… Recordeu el nostre rap #quitatelamascara? ?I…voleu saber com es va parir??Atentes a les nosotres xarxes socials ?El día 1 de març és el #ZeroDiscriminationDay i no hi ha millor oportunitat per ensenyar-vos el MAKING OFF de la campanya #jomelavulltreure!! ??3,…2,..1,….?#jomelavulltreure #quitatelamascara #fckstigna #actuavalles #vih #prevenció #zerodiscriminationday #estigma #rap #discriminació
Gepostet von Actuavallès am Mittwoch, 26. Februar 2020
Angela, nou grup de trap
Una altre cas és el d’Una de cada de tres. Els quatre minuts i mig que dura el videoclip condensa una història esfereïdora, un cop de puny conscienciador. De fet, aquesta història cantada a ritme de trap, en primera persona, és la de milions de dones. La Valèria, de 24 anys, va ser violada. Angela -en honor a l’activista afroamericana Angela Davis– és un nou grup de trap social format pel cineasta Fèlix Colomer i la historiadora Valèria Aznar. El seu primer tema denuncia que “una de cada tres dones pateix violència sexual o física” i remarca la reacció culpabilitzadora de la societat i, en conseqüència, la solitud que pateixen moltes víctimes. “Fer pública una vivència tan traumàtica és molt difícil”, explica Aznar, però aquí està.
Valèria, del grup Angela / CEDIDA
