Sabadell, una ciutat rica en models educatius
Afortunadament, Sabadell és una ciutat rica en models d’escoles i en projectes educatius. “Tots els centres, inclosos els públics, disposen d’autonomia pedagògica per aplicar la seva metodologia i el seu projecte”, defensen des dels Serveis Territorials d’Educació de la comarca. Així doncs, que tinguem una gran diversitat de centres facilita que les famílies puguin trobar aquell model que més s’adapta a les seves necessitats i als seus valors. No existeix una única escola perfecta, sinó que n’hi haurà una que ho serà més per a cada família.
1. Parlar i escoltar: el parer d’altres pares importa
Hi ha tres fonts d’informació que poden ajudar a prendre una decisió, segons la Fundació Jaume Bofill. La primera són altres famílies que ja tenen fills escolaritzats: us explicaran què és el que més valoren del centre on són, el que més els desagrada, detalls amb què potser no havíeu pensat… La segona font d’informació poden ser mestres d’escoles bressol o d’escola, que coneixen el món educatiu des de dins. I, sobretot, serà molt valuosa l’opinió d’altres pares que portin els fills a les escoles on us plantegeu fer la preinscripció.
2. Els rumors no sempre són certs. Els prejudicis, fora!
Les escoles no són lliures de tòpics, rumors, opinions infundades… Traieu-vos les ulleres dels prejudicis, ja que la reputació que els centres s’han guanyat durant molts anys es pot destruir amb un moment i de manera injusta. “Les persones parlem dels llocs segons l’experiència que hi hem tingut. El que no ha anat bé per a un, pot ser magnífic per a un altre!”, sostenen des de la Fundació Jaume Bofill. Argumenten que “tot canvia molt ràpidament” i que “molts prejudicis que fa molts anys podien tenir una base de certesa, ara potser no tenen fonament”.
3. L’atenció individualitzada, a tenir en compte
En la mateixa línia que l’anterior punt, moltes famílies es preocupen per si a l’escola hi ha molts alumnes d’un perfil sociocultural diferent. Des de la Fundació Jaume Bofill, però, apunten que el més important “és conèixer la capacitat de l’escola per atendre les necessitats de cada infant”. L’atenció individualitzada és un criteri que moltes famílies prioritzen, tan important com altres aspectes dels centres, relacionats amb els valors o l’ideari de l’escola. De fet, aquest factor diu molt de l’estil educatiu del centre.
4. La web d’una escola, el pas previ a la visita
La pàgina web d’una escola és la seva carta de presentació, on exposen normalment els projectes que defineixen el centre, aquells dels quals n’estan més orgullosos. És, per tant, un pas previ necessari abans de les visites presencials a les escoles. Te n’enduràs una primera impressió. Potser la web respondrà a preguntes que et puguin suscitar interès: “Es treballa per projectes? Es fan moltes sortides? Quantes llengües es parlen? És activa l’AMPA?”. Després, tocarà anotar aquelles preguntes que no s’hagin respost i visitar el màxim nombre d’escoles!
5. El Dia D: la jornada de portes obertes a l’escola
En què ens hem de fixar? Evidentment, el primer que percebrem seran les instal·lacions. Però els següents aspectes, per a la Fundació Jaume Bofill, encara són més importants: “Els projectes estrella” o programes innovadors; l’estil d’aprenentatge fomentat i la capacitat d’atenció individualitzada dels alumnes (una altra vegada, sí!); l’estabilitat de l’equip docent, la formació que tenen respecte a temes que t’importin i la seva identificació amb el projecte educatiu; la participació de les famílies, i el nombre de places que tenen disponibles.
6. Un truc: les parets de l’escola parlen!
Preguntem a la mestra i pedagoga Carmina Pinya si hi ha alguna prova del cotó per saber com treballa un centre, més enllà d’allò que ens expliquin durant la visita de portes obertes. Un truc, per a ella, pot ser “fixar-se en el valor que es dona a la feina dels nens, com està exposada. O bé si els treballs penjats són dibuixos idèntics o fets amb idees pròpies. Això ja et diu quin tipus d’escoles són”, explica. “Les parets et transmeten la vida de l’escola”, ressalten des de la Fundació Jaume Bofill, en el mateix sentit.
7. No només mireu P3, sinó tota la primària
Una de les tendències que a vegades es dona entre pares, segons explica la Fundació Jaume Bofill, és fixar-se exclusivament en com és l’escola durant els primers cursos de l’etapa d’infantil. “Els pares poden entrar a l’aula? Hi ha espai per a la migdiada?”. I és normal, perquè aquesta etapa és molt important: segons els experts del món educatiu, és decisiva per a la formació de les capacitats bàsiques. Ara bé: “No perdis de vista que esculls escola per a uns quants anys”, adverteix la fundació. És per això que recomanen tenir en compte les instal·lacions per als més petits (per jugar, per fer la migdiada…), però també l’estil d’ensenyament i els espais per als més grans, que és on els infants passaran més anys.
8. Una llista de pros i contres us pot ajudar
Us proposem establir quins són els criteris per triar escola més importants per a vosaltres. I després, anotar-los per ordre de prioritat en una llista. Els criteris poden ser els que ja us hem citat abans, com l’estil i els valors educatius; la proximitat del centre amb la llar, que determinarà la vostra logística i la relació amb l’entorn del centre; el nombre de línies del centre; les activitats extraescolars que s’ofereixen; el servei de menjador i d’acollida dels matins; quina importància es dona al rol de l’infant… Posteriorment, podreu valorar quins d’aquests criteris estan satisfets pels centres que visiteu. I, si encara voleu fer un pas més, hi ha la possibilitat d’elaborar un quadre per comparar quines escoles satisfan més les vostres necessitats.
9. Temps, ànims amb la burocràcia i confiança!
El període de portes obertes de les escoles ja està en marxa i us recomanem previsió, perquè triar escola no és una decisió fàcil. A més, cal informar-se sobre el procés de preinscripció i matrícula, i tenir en compte els criteris de prioritat. Els generals són els següents: tenir germans matriculats a l’escola –això atorga el màxim nombre de punts–, viure o treballar a prop del centre, rebre la renda mínima d’inserció o tenir –l’alumne, algun pare o algun germà– una discapacitat superior al 33%. En aquest sentit, cal valorar quines possibilitats tens d’entrar a la primera opció, que has triat perquè s’adiu més a les teves necessitats. I una vegada acaba el procés, comença la relació amb l’escola, que ha de ser de confiança.
