Els socis i simpatitzants del Centre d’Esports que van veure el Màlaga-Sabadell devien sorprendre’s en veure la dada sobreimpressionada que anunciava LaLiga al final del duel a La Rosaleda: el Sabadell no havia gaudit de cap ocasió de gol durant els noranta minuts.
És cert, i tots hi estarem d’acord, que els arlequinats amb prou feines van arribar a inquietar la porteria de Juan Soriano, però, sense anar gaire lluny, a la primera meitat, Stoichkov i Juan Hernández van xutar entre els tres pals, encara que fos, simplement, per anotar dues rematades entre els tres pals. Aquesta podria ser l’anècdota del partit, però quedem-nos amb el rerefons: l’equip no marca. I ara, amb prou feines crea ocasions, un dels maldecaps d’Antonio Hidalgo al llarg de la temporada, en què és força habitual sentir-lo lamentar-se del joc i l’eficàcia a tres quarts del camp. Que Gorka Guruzeta no trobi el camí del gol és preocupant, però més ho és si l’equip no genera les ocasions perquè el davanter basc pugui finalitzar-les, amb més o menys encert. Darrerament, per dins el Sabadell no troba el desllorigador per connectar amb els homes referència.
I quan el Sabadell no troba les situacions per fora, tampoc arriben pilotes en bona disposició.
Dissabte, a Castelló la primera final, i esperem que no sigui la darrera d’aquesta aventura en l’any del retorn a la categoria de plata. Però, urgentment, l’equip necessita generar més, almenys, per crear ocasions de cert perill.
