Queralt Castellet ha tocat el cel als Jocs Olímpics d’hivern de Pequín. Des de l’any 2006, amb la primera participació en unes olimpíades, la sabadellenca tenia clar quina era la seva meta final: “Des de Torí, allà on vaig començar a somniar, quan vaig veure a les noies en el podi, vaig dir que volia estar allà”, ha explicat, des del Secret Garden de Zhangjiakou, poc després que es convertís en la primera catalana a aconseguir una medalla en uns Jocs d’hivern: “És un somni fet realitat. Crec que és alguna cosa que significa i demostra que tot el que es vol es pot assolir”.
El camí no ha estat fàcil, després de viure, l’any 2015, la mort de Ben Jolly, la seva parella i entrenador. Una circumstància que la va deixar “orfe de gairebé tot” i que en aquella època va deixar el surf de neu en un costat: “He passat l’estiu a Espanya. No he agafat la taula. No he trepitjat la neu. No he planificat la temporada, que comença en poques setmanes”, declarava sis anys enrere. Avui, i després de cinc Jocs, Castellet ha posat la cirereta a un palmarès, amb mundials, X-Games o copa del món, i a on només faltava aquest guardó: “M’ha vingut al cap tota la gent que m’ha estat donant suport des del principi: la meva família, els amics, tota la gent que ha patit els moments difícils i tota la que ha viscut això des del primer moment”, ha assegurat.
Castellet ha assolit la seva maduresa total i absoluta, arribant a trobar-se en el seu millor moment de forma, amb trenta-dos anys. La medalla de plata no ha estat fortuïta, després d’arribar a la Xina amb dos bronze a la Copa del Món de Copper Mountain i Laax Open, i plata en el Superpipe del DewTour: “Estic fent el millor snowboarding que he fet mai i el més important és que ho estic gaudint més que mai. Crec que és el meu millor moment, disfrutant de l’snowboard cada dia“.
El món admira la gesta de la sabadellenca Queralt Castellet: “És història de l’esport”
