Inquiet, insistent i exigent, tres adjectius –no els únics– que podrien definir l’Aleix Ribell, la cara visible de la Cap d’Any Race de Sabadell.
Nascut l’any 1975 i format a l’escola Nostra Llar –avui La Trama– i al Joan Oliver, el tràngol viscut amb l’assignatura d’educació física durant diversos anys a l’escola, acabarien forjant el tarannà i la manera de fer d’aquest sabadellenc. “Treia matrícules d’honor, però amb educació física no hi havia manera. Aleshores es premiava el virtuós, qui tenia un talent innat, i jo vaig acabar veient que amb esforç, treball i persistència podia arribar a superar aquells que en tenien prou amb el talent”, recorda.
Home de la broma, el dibuix i la bicicleta de muntanya –no és gens estrany creuar-se’l pel Rodal de Sabadell– han marcat la seva vida, un camí amb parada a la Cerdanya, on durant set anys va compaginar la feina de monitor d’esquí amb la de dissenyador, un cop assolits els estudis en Belles Arts. “Tenia l’espina de formar-me en l’àmbit esportiu, i l’esquí sempre m’ha fet gràcia. Allà vaig treballar en un estudi de disseny, feia de monitor d’esquí i en el tram final vaig tornar a entrenar amb la bicicleta”.
Ribell, qui va competir fins a sub-23 en bicicleta de muntanya, va participar en un campionat del món i europeu de duatló de llarga distància –top 30– va fer el salt a la docència, on durant una dècada va estar treballant en diversos centres, la majoria d’ells d’alta complexitat, com a professor de visual i plàstica. “Deu ser el meu tarannà, però els alumnes sempre em deien si era el professor d’educació física. Ho tenia tot, amb unes bones condicions, però no em posava la pell de gallina”.
La relació amb els germans Pérez –Jordi i Agustí–, amb els quals compartiria equip de triatló, primer, i després, l’organització del desaparegut Challenge Barcelona-Maresme, seria el trampolí definitiu per deixar la docència (2010-2021) i dedicar-se a l’organització d’esdeveniments esportius, formant part d’Ironman, ja a temps complet, després de compaginar-ho durant una dècada. “Vaig ser el director d’art durant un parell d’anys del Challenge, i després, en el meu temps lliure, els hi donava un cop de mà. L’any 2021, tornant de l’Ironman de Finlàndia, vaig veure que allò és el que em feia posar la pell de gallina. Em van dir si estava boig, deixant la feina que molta gent volia, la de ser professor. Però a la vida els canvis no ens han de fer por, necessita que alguna cosa que em fes trempar de veritat, i allò ho era”.
Paral·lelament, Ribell i una colla d’amics, cocreaven WeRun, l’entitat sabadellenca que s’encarrega d’organitzar la Cap d’Any Race. “Ho fem perquè som de Sabadell i estimem la ciutat. Suposo que la meva experiència viscuda de petit, m’ha fet empatitzar i sensibilitzar amb l’atleta amateur, i fer que sigui una experiència inoblidable. Només apostant per la qualitat del que li oferim, aconseguirem fer una teranyina més gran d’un ‘nen’ que s’ha fet gran i necessita créixer”.
