Aquest dissabte més de 200 persones s’han reunit a la plaça de Montserrat Roig (Avinguda-Eixample). El motiu ha estat la celebració de l’acte d’homenatge amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que com és ja tradició se celebra cada 27 de gener. D’aquesta manera una nodrida representació d’institucions, familiars i entitats han recordat les víctimes i exiliats pel nazisme i el feixisme així com els supervivents. Tot en una cita que s’ha dividit en tres blocs, primer amb protagonisme institucional, segon amb la participació d’entitats i tercer amb l’ofrena floral, amenitzats per una performance de l’associació Maother Dansa.
Preservar la llibertat
L’acte es commemora cada any amb motiu de la celebració de l’alliberament del camp de concentració d’Auswitch per part de l’exèrcit soviètic. Una efemèride que, enguany, ha coincidit amb el 75è aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Així doncs, ambdues dates han servit per reivindicar els drets humans i mostrar el rebuig a tot allò que el nazisme va representar. Bona mostra d’això s’ha pogut comprovar amb el discurs de Joan Manel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen. A la seva intervenció ha destacat els 5.400 republicans víctimes del nazisme i la barbàrie que va representar la Segona Guerra Mundial. Aprofitant el lema d’aquest 2024, Fragility of freedom, Calvo ha expressat com aquesta fragilitat encara és present en el nostre món: “La trobem en països com Palestina o Ucraïna o a altres territoris on la població pateix discriminacions, davant d’això no podem callar”. Per aquest motiu ha acabat la seva intervenció reivindicant els valors de la justícia, la pau i la solidaritat per garantir el respecte dels drets humans.
Instants de l’ofrena institucional / David Chao
A continuació ha estat el torn de l’alcaldessa, Marta Farrés. Durant les seves paraules ha demanat no banalitzar paraules com genocidi, holocaust o nazisme així com no oblidar aquells qui ho van patir. També ha recordat el compromís de Sabadell amb la memòria històrica i l’antifeixisme, posant d’exemple la col·laboració amb l’Amical i les 63 Stolpersteine que hi ha a la ciutat. “Hi ha molta gent que pateix els discursos d’odi i ho hem de combatre, per això treballem perquè Sabadell recordi i previngui aquests fets i sigui una ciutat respectuosa i acollidora per a tothom”, ha afirmat.
Respectar la diversitat
L’esdeveniment ha comptat també amb la representació de diversos col·lectius afectats pel nazisme. Tots ells s’han vist representats amb sis grans espelmes, que han anat encenent a mesura que els seus portaveus sortien a llegir els discursos preparats per a l’ocasió. En nom de la Comunitat Jueva ha parlat Ariadna Atelmas, qui ha explicat el tracte vexatori que van patir els jueus durant el govern i l’expansió del nazisme. En el cas del Poble Gitano, Manuel Heredia ha parlat de la falsa sensació de llibertat que es generen als règims i com aquests busquen falsos enemics a qui culpar de tots els mals. En nom dels opositors polítics ha intervingut Cristina Miró, neta d’un sabadellenc deportat, per recordar la restricció de llibertats que viuen certs col·lectius en les dictadures.
Membres dels col·lectius amb les espelmes / David Chao
Per part de la comunitat LGBTI ha sortit Silvia Sicore, qui ha lamentat que encara existeixin genocidis per motius racials, polítics, religiosos o sexuals, entre altres. En nom del Consell de la Infància, Júlia Gatell i Ibrahim El-Nissi han explicat el control social i mediàtic dels règims. Com a última intervenció, membres de CIPO han parlat del programa T4 i com aquest va exterminar les persones que es consideraven discapacitades.
Fermesa contra l’odi
L’encesa de les espelmes-un símbol també de la fermesa contra l’odi- s’ha acompanyat, posteriorment, del record i reivindicació dels sabadellencs afectats pel franquisme i el nazisme. Un total de 63 persones que la ciutat no ha oblidat i, que amb els anys, han anat adquirint reconeixement gràcies a les Stolpersteine i al llibre ‘Deportats. Sabadellencs als camps nazis (1940-1945)’, realitzat pel Museu d’Història de Sabadell. Per completar l’homenatge, i també l’acte, ha estat el torn de l’ofrena floral. Un últim moment de memòria i solemnitat en memòria d’aquells qui van lluitar i patir per defensar els drets i les llibertats.
