Tintín era català? Aquesta pregunta se l’han fet molts nens -i no tan nens- al llarg dels anys. I és que ja en són 60 d’aventures, històries i experiències del Tintín en la nostra llengua. Sobre això i moltes coses més van parlar aquest divendres en una taula rodona celebrada a l’auditori de l’Abacus i organitzada pel grup de ‘tintinaires’ de Sabadell. La xerrada, conduïda pel periodista Albert Beorlegui, va comptar amb el professor i escriptor, Antoni Dalmases, l’especialista en fonts de documentació d’Hergé, Jacint Guillem, i el catedràtic de llengua i literatura, Joan Manuel Soldevilla, que va aprofitar per presentar el seu nou llibre: Tintín era català (o això em pensava jo).
El nou llibre de Joan Manuel Soldevilla: Tintín era català (O això pensava jo). /David Chao
Durant la tertúlia es van anar tocant diferents temes com la gran comunitat de ‘tintinaires’ que hi ha a la ciutat i és que més d’una cinquantena de persones de totes les edats van omplir la sala durant tot l’acte. Entre els temes tractats es van tocar les diverses i originals fonts que utilitzava Hergé com a inspiració com retalls de revistes i diaris que es guardava i després no citava. “Ell veia imatges que li agradaven, però no sabia quan les podria utilitzar. Les retallava, les guardava i quan era necessari les tornava a treure, però la part on deia el mitjà on les havia trobat ja no estava al retall”, explicava entre riures Jacint Guillem que destacava “la quantitat d’imatges que vaig aconseguir trobar que s’associaven perfectament amb els dibuixos”.
L’auditori de l’Abacus va aplegar una cinquantena de persones. /David Chao
“El Tintín català té més personalitat”
Els tertulians també van destacar com la bona traducció dels còmics del Tintín ha fet que a Catalunya hi hagi tants ‘tintinaires’.”Hergé és molt neutre i a les traduccions, el Tintín guanya personalitat i el fa més especial”, destacava Dalmasses que afegia que “és per això que Catalunya té tanta importància en el món del Tintín”.
Sobre les temàtiques tenien clar que encara funcionarien en l’actualitat perquè ”Hergé denuncia fets que encara passen” i a més, veien clar que “sempre es posiciona del costat bo, per tant, crea uns valors en els lectors d’anar sempre amb el més dèbil i denunciar i combatre les injustícies”, admetien.
Alguns còmics del Tintín. /David Chao
Té futur?
Sobre el futur, la taula rodona va mantenir una postura optimista, però sent conscient que són “altres temps”. El mateix Dalmasses sostenia que “els informes diuen que es continuen venent dignament” i que “els joves llegeixen un còmic de fa cent anys i no saben que té tant temps perquè la narrativa està mot ben enfocada”. A més, l’escriptor va fer èmfasis en la nova lectura dels joves quan llegeixen un Tintín i li donen una visió totalment nova. La xerrada va acabar amb un missatge i una petició al Joan Manuel Soldevilla pel seu proper llibre: Era Tintín sabadellenc?
