El 3-3 del Sabadell a l’Anxo Carro ha desembocat en el descens a Segona Federació, culminant així una temporada desastrosa del conjunt arlequinat. Si bé a última hora encara ha estat a prop el miracle, amb una gran ocasió de Marc Domènech per fer el 3-4, el resum del curs ha estat catastròfic i una de les claus, per desgràcia, el trobem en el nefast ‘0 de 21’ de la primera volta després de la precipitada destitució de Miki Lladó i la substitució pel seu segon, Gerard Bofill.
Arribar a Lugo amb vida s’hauria signat el mes de gener, quan la permanència semblava una quimera. Els 57 gols encaixats han estat un llast massa pesat per sostenir la teoria de la salvació. Ni quan l’equip era conscient que depenia d’ell mateix amb la clara derrota del Real Unión a Riazor ha estat capaç de guanyar i assolir la permanència davant un rival que no es jugava res i ha donat facilitats defensives. Els gols de Baselga i Abde han arribat al temps afegit. Massa tard.
Tristor i canvis profunds
Al final del partit, s’han viscut escenes de tristor i també de ràbia i indignació entre els aficionats arlequinats. Més de 200 han fet els mil quilòmetres i escaig per donar suport a l’equip. Tampoc ha estat suficient. Els jugadors han estat un grapat de minuts en silenci, davant d’ells, com demanant perdó pel descens. Han rebut crits de suport, però també retrets per una temporada lamentable, per oblidar.
Amb un pressupost que s’acostava als dos milions i mig d’euros, s’ha fet el ridícul i el club assumeix el segon fracàs esportiu més greu de la seva història. L’anterior va ser el descens a Tercera Divisió de la temporada 2005/06, també a la quarta categoria del futbol estatal. En la 92/93 també es va baixar a Tercera, però per un tema administratiu (impagaments a la plantilla). El Sabadell es convertirà en l’equip més històric de la pròxima Segona Federació.
La tristor ha estat absoluta a l’Anxo Carro. El president Pau Morilla–Giner gairebé no podia ocultar les llàgrimes. Després del seu gran esforç per captar inversors i el suport de nous socis, com l’americà Adam Rothstein, ara el projecte pateix una frenada important. El gran repte era fer una gran inversió la pròxima temporada per intentar l’ascens a Segona Divisió A. Tot apunta que el suport econòmic continuarà, però l’objectiu serà ben diferent: lluitar per l’ascens a Primera Federació.
Foc nou
Pau Morilla–Giner es prendrà uns dies de reflexió per estructurar la nova dimensió del club en la categoria inferior, però és conscient que no pot passar gaire temps per posar en marxa la maquinària. Qui serà el director esportiu i el nou entrenador? Tot apunta a la marxa de Carlos Rosende i Óscar Cano (amb clàusula per marxar en cas de descens) i fins i tot, ja ha sonat el possible retorn de Miguel de Hita, qui ha estat les dues últimes temporades al Linares.
Moltes incògnites sobre la taula. La plantilla actual podria desaparèixer gairebé en un 90%. Els que no tenen contracte i els cedits formen un gruix important. Després, queden els casos de jugadors amb propostes de renovació que encara no han contestat, com és el cas de Vladys o Astals. El de Poble Nou podria tenir importants ofertes. Ja es parla de l’Hèrcules i sobretot el Castellón (Segona A). Serà difícil retenir també homes rellevants com Pau Resta o Marc Domènech, qui té una clàusula molt assequible per trencar el seu contracte. La plantilla 24/25 serà, doncs, gairebé nova.
La pròxima setmana podrien caure les primeres decisions, però no es pot deixar passar massa temps si es vol confeccionar una plantilla amb garanties de lluitar pel títol -objectiu prioritari- o el play-off d’ascens a Primera Federació. Per cert, el grup està gairebé tancat i podria donar-se una situació curiosa: un excés d’equips entre catalans, balears i zona de Llevant. Venen dies de molta feina als despatxos de la Nova Creu Alta.
FOTOS: LLUÍS FRANCO
