A Sabadell hi ha dolors que no fan soroll. Travessen els carrers de bon matí, seuen en una cadira buida a l’hora de dinar, apareixen en una cançó inesperada o en el costum de parar taula per a algú que ja no hi és. Són dolors íntims, però no haurien de ser solitaris.
Quan una família perd una persona estimada, el primer que arriba no sempre és la paraula. Sovint arriba el desconcert. La necessitat de decidir, d’entendre què cal fer, de sostenir els altres mentre un mateix encara no ha pogut assimilar res. En aquests primers moments, l’acompanyament pren una importància discreta però decisiva: algú que escolti, que orienti, que no tingui pressa, que sàpiga estar-hi.
Aquesta és també la raó de ser dels grups d’acompanyament en el dol: oferir un espai on la pèrdua pugui ser compartida amb persones que entenen, des de l’experiència o des de la formació, que el temps del dol no sempre coincideix amb el temps que marca la vida quotidiana. Quan el funeral ja ha passat, quan les visites es fan més espaiades i el silenci de casa es torna més present, moltes persones necessiten continuar sent escoltades.
A Sabadell, aquest paper el desenvolupa el Grup de Dol de Sabadell, una entitat sense ànim de lucre que ofereix suport a persones que han perdut un ésser estimat. La seva tasca és tan senzilla d’explicar com difícil de sostenir: escoltar, acompanyar i crear un lloc segur on cadascú pugui viure el seu procés sense presses ni judicis.
El valor d’aquests grups no és donar solucions ràpides, perquè el dol no en té. Tampoc és esborrar el dolor, perquè hi ha absències que formen part de la vida per sempre. El seu valor és un altre: ajudar que la persona no se senti sola davant d’allò que li passa. En un grup de dol, parlar d’una pèrdua no incomoda. Plorar no s’ha de dissimular. Callar també és permès. I recordar no és quedar-se enrere, sinó trobar una manera nova de continuar.
Aquesta mirada sobre l’acompanyament connecta amb una manera molt sabadellenca d’entendre la cura: des de la proximitat, des del veïnatge, des de la confiança que es construeix amb els anys. La ciutat ha canviat molt des de mitjan segle passat, però les famílies continuen necessitant el mateix en els moments difícils: una presència serena, informació clara i algú que sàpiga estar-hi sense imposar-se.
Torra, Serveis Funeraris, forma part d’aquesta història local des de 1950. Durant més de set dècades, ha estat al costat de les famílies de Sabadell en moments de comiat, en dies en què cal prendre decisions mentre el cor encara mira enrere. Però aquesta tasca no es limita a resoldre gestions ni a organitzar una cerimònia. En moltes ocasions, l’equip humà de Torra és una de les primeres presències que acompanya la família quan tot just comença el dol.
Més enllà dels tràmits, hi ha una manera d’escoltar. Hi ha una paraula dita amb mesura, una explicació donada sense presses, una mirada que entén que darrere de cada decisió hi ha una emoció. Les persones que formen part de Torra acompanyen des de la proximitat i l’empatia, ajudant les famílies a avançar pas a pas en un moment en què sovint costa fins i tot formular les preguntes. Aquesta dimensió humana converteix una tasca professional en un suport real, discret i profundament necessari.
Per això, la col·laboració de Torra amb el Grup de Dol de Sabadell no apareix com un afegit, sinó com una continuïtat natural d’aquesta manera de fer. Si l’equip acompanya les famílies en els primers moments de la pèrdua, el Grup de Dol pot oferir un espai perquè aquest acompanyament continuï després del comiat, quan l’entorn torna a la normalitat però la persona en dol encara sent que tot ha canviat.
El lema de la funerària d’ “Al teu costat” pren aquí una dimensió concreta. Vol dir ser-hi el dia de la defunció i durant l’organització del comiat, però també entendre que el dol continua. Vol dir facilitar informació, acollir emocions i saber orientar les famílies cap a recursos que poden ajudar-les més endavant. Vol dir saber retirar-se quan cal silenci i apropar-se quan cal presència. I això comença en el primer contacte dels familiars amb l’equip humà de Torra.
Aquesta manera d’acompanyar també demana escoltar com han canviat les famílies. A Torra, Serveis Funeraris, entenen que les mascotes, per a moltes persones, són molt més que animals de companyia: són presència, rutina i amor compartit. Per això, incorporaran l’accés regulat de mascotes en determinats comiats, sempre amb respecte, supervisió i cura pel recolliment de totes les famílies. Una nova manera d’acompanyar el dol i una manera més d’estar Al Teu Costat.
Els grups d’acompanyament també compleixen una funció social sovint poc visible. En una època en què la mort tendeix a amagar-se i el dolor es vol resoldre de pressa, aquests espais recorden que el dol necessita temps, paraula i comunitat. Ajuden a normalitzar emocions que moltes persones viuen amb desconcert: tristesa, ràbia, culpa, cansament, por o fins i tot alleujament. Posar nom a tot això, escoltar-ho en altres veus, pot alleugerir una part del pes.
Sabadell, com totes les ciutats, guarda moltes memòries. N’hi ha als barris, als mercats, a les places, als camins repetits, als bancs on algú s’asseia sempre a la mateixa hora. Quan una persona mor, no desapareix només d’una casa. També deixa una empremta en la ciutat que l’ha vist viure. Acompanyar el dol és, en certa manera, cuidar també aquesta memòria compartida.
Aquest compromís amb Sabadell mira ara cap al futur. Durant el mes de juny, Torra ha celebrat l’Acte de la Primera Pedra del nou Tanatori de Torra al barri de Gràcia, un projecte que simbolitza la voluntat de continuar arrelada a la ciutat i de donar resposta a les necessitats de les famílies en els propers anys. La imatge d’una primera pedra parla d’un edifici, però també d’una continuïtat: la d’una empresa que va començar a caminar al costat de Sabadell el 1950 i que vol continuar fent-ho amb nous espais i la mateixa vocació d’acompanyament.
El futur del servei funerari no dependrà només de les instal·lacions, sinó també de la capacitat d’acompanyar millor. I això inclou saber mirar més enllà del moment immediat de la mort. Inclou entendre que les famílies necessiten orientació, respecte i suport emocional. Inclou reconèixer que hi ha dols que demanen silenci i d’altres que necessiten paraules, però tots reclamen una cosa essencial: presència.
En aquest punt, la implicació de l’equip de Torra i la feina del Grup de Dol de Sabadell i dibuixen una resposta profundament local i necessària. Una ciutat que acompanya bé és una ciutat que no gira la cara davant la fragilitat. És una ciutat que sap que la vida també es mesura per la manera com cuida els seus moments més difícils.
El dol no es pot evitar. Forma part de l’amor i de la pèrdua, de tot allò que hem viscut i ja no tornarà de la mateixa manera. Però sí que es pot acompanyar. I quan algú troba una cadira, una veu i un lloc on ser escoltat, el camí continua sent dolorós, però deixa de ser tan solitari. A Sabadell, aquesta és una manera concreta d’estar al costat de les famílies: ahir, avui i també demà.
