Iker Pajares s'acosta al Top-45 mundial després d'exhibir-se a Wimbledon

El jugador d'esquaix sabadellenc Iker Pajares continua amb la seva imparable escalada en el rànquing mundial. Una gran actuació en l'Open de Wimbledon l'acosta al Top-45 i si competeix a gran nivell en l'última prova a Tel-Aviv podria acabar la temporada entre els millors 40 jugadors del món, una fita que supera amb escreix les seves expectatives. En el prestigiós torneig de Wimbledon va oferir una autèntica exhibició de joc, recursos i estratègies per superar a rivals que estan per sobre d'ell en el rànquing. Iker partia com el cap de sèrie número 16 i tenia uns encreuaments força complicats. De fet, hauria pogut caure en la primera ronda perquè el seu rival, el francès Sebastian Bonmalais, és un jugador molt sòlid. Va ser un partit llarguíssim i molt físic que el sabadellenc va resoldre en l'últim set. El següent rival era d'envergadura: l'egipci Omar Mosaad, cap de sèrie número 2 i Top-10 mundial. En l'últim enfrontament en terres dels faraons, Iker havia perdut per un ajustat 3-2. A Wimbledon semblava repetir-se el guió, però aquesta vegada el cinquè set seria pel jugador del Malibú Esportiu. Una nova sorpresa a la llista. A quarts de final es va trobar amb l'anglès Daryl Selby, jugador de 36 anys i número 15 del món en aquests moments. Iker va apostar per una estratègia de desgast físic fins a tombar-lo. L'últim obstacle per arribar a la gran final va ser un altre nom mític, l'anglès James Willstrop que havia estat diversos anys número u del món. Acumula una gran experiència. "En aquest cas no podia anar per la via física, havia de guanyar jugant molt bé a esquaix", reconeix Pajares. I així ho va fer. El seu estat d'inspiració el va portar a una victòria històrica per la seva contundència: 3-0. Final sense opció Iker havia fet quasi un miracle, plantar-se a una final que semblava inaccessible a l'inici del torneig. Allà es va trobar amb l'egipci Marwan El Shorbagy, actual número 3 del món. Un jugador tècnicament impecable que no li va donar opció, guanyant per 3-0. De totes maneres, el sabadellenc va sortir molt satisfet del balanç de Wimbledon "perquè estic superant a jugadors que fa un temps semblava impossible". Ha esgarrapat un bon nombre de punts que el situaran a prop del Top-45 i si a Israel fa un bon campionat, encara podria acostar-se al Top-40. "Seria un final de temporada fantàstic perquè el meu objectiu inicial era acabar entre els 50 millors", diu Iker Pajres, un jugador ja plenament consolidat entre l'elit de l'esquaix mundial.