“Per a nosaltres no va ser un càncer, va ser una sentència de mort. El que jo vull és que altres nens tinguin l’oportunitat de poder lluitar i arribar a curar-se, i que altres famílies no hagin de passar pel moment de dir: ‘és que no hi ha res a fer’”, narra la Marga Hernández, mare del Sergio Ayala. El jove sabadellenc, va morir amb 16 anys, l’any 2024, per culpa d’un glioma difús intrínsec de tronc encefàlic (DIPG), un tumor cerebral molt poc freqüent però extremadament agressiu. La taxa de supervivència d’aquesta malaltia és inferior a l’1%. “Em vaig sentir ignorant i desemparada. Fins i tot hi ha metges que m’han dit que no n'havien escoltat a parlar mai”, reitera la Marga, que precisament, vol trencar amb aquesta desconeixença.
El Sergio era un nen feliç, despistat, bo, espontani, però sobretot molt futboler. “Sempre que arribava el MIC (un dels tornejos més importants de futbol base) venia a veure els partits. Recordo que un mes abans que li diagnostiquessin el tumor vam veure un Barça-Liverpool amb un tal Lamine Yamal sobre la gespa”, explica l’Adrián Milena, el seu cosí, que alhora és el president del CF Sant Feliu de Guíxols.
El nen havia jugat tota la vida de porter fins a patir una lesió que el va obligar a convertir-se en futbolista de camp, sempre, a l’Escola de Futbol de Sabadell, on també el recorden amb estima i impulsen un memorial en el seu nom. “Un dia vaig somiar que podíem muntar un torneig on ajuntar tots els grans equips en memòria seva i li vaig comentar a l’Eloi Amagat”. L’exfutbolista del Girona i Milena tenen una relació estreta i van engegar un projecte ambiciós: la primera edició del Torneig Sergio Ayala.
El que no imaginaven, és que en poc més de mig any, aquest somni s'acabaria convertint en una realitat amb la participació de 8 equips, entre ells el Barça, l'Espanyol, el València, el Girona o l'Osasuna. L'Escola i el Sant Feliu tampoc fallaran en un cap de setmana que no només ajuntarà els millors jugadors cadet sub-16, sinó que també comptarà amb un 'tardeo solidari'.
"El futbol pot ser un altaveu per aconseguir crear coses tan potents com aquesta competició, que és 100% solidària i també de gran nivell. De seguida m'hi vaig engrescar i vaig transmetre la idea als meus coneguts", explica Amagat, que és el padrí de la cita que se celebrarà aquest cap de setmana, el 5 i 6 de setembre, amb Sant Feliu de Guíxols com a escenari. Els fons aniran destinats íntegrament a investigar i poder curar el DIPG, concretament al programa de l'Hospital Universitari de Navarra, que és l'únic que es troba en fase 2. "Vam començar per l'Osasuna a través de la doctora. El que no ens esperàvem era tenir aquest impacte, el Real Madrid s'ha quedat fora i amb el Guíxols anirem a fer un amistós a Valdebebas la setmana següent", narra l'Adrián emocionat.
"Si realment funciona i som capaços d’aconseguir que aquesta malaltia es curi, que tant de bo ho puguem veure amb els nostres ulls, continuarem ajudant per combatre altres malalties relacionades amb el càncer infantil". Els tres protagonistes coincideixen, aquesta iniciativa de la mà del Rotary Club de Girona, una associació que impulsa accions socials, ha vingut per quedar-se i consolidar-se. "De vegades ens quedem amb la part més frívola de l'esport, però també és això", sentencia l'excapità del Girona, que no fallarà als camps de Josep Sunyer i Vilartagues, on s'hi pot entrar gratuïtament. Les recaptacions es faran a través de les consumicions dels assistents, però també hi ha un crowfunding per fer donatius.
La importància de la conscienciació
Que una malaltia sigui menys comuna, no l'hauria de fer invisible. Per això la Marga incideix que el més important és no parar d'investigar, el DIPG no discrimina. Vol ajudar les famílies i infants a tenir alguna resposta. "Nosaltres ens vam fer les proves genètiques perquè a ell li preocupava que també li pogués passar al seu germà. Ens van dir que no hi havia cap component genètic. Ens ha tocat i li ha tocat".
Un fet que el Sergio va entomar amb molta maduresa i naturalitat. "Vam veure una versió d’ell molt adulta, amb molta capacitat d’acceptar-ho i molta força. Ens va donar una lliçó de vida", recorda la seva mare. El tumor es va detectar fa 50 anys i encara hi ha molt pocs avenços. "Nosaltres vam anar a participar d'un assaig clínic a París, però no ens va funcionar", reitera la Marga. L'Adrián ho defineix tot plegat com una carrera de fons per divulgar, conscienciar i treballar sense pausa.
Per això volen canalitzar tot aquest amor per donar la mà a altres famílies i afectats. "Jo vaig entrar al Taulí amb una vida i vaig sortir amb una altra. Mai m’hauria imaginat que em passaria una cosa així, però passa", reitera Hernández. "M'imagino al Sergio donant suport a la iniciativa, estaria molt orgullós, però també li faria una mica de vergonya, no li agradava estar al centre". Ara, el seu nom torna als camps de futbol. Aquesta vegada, però, per mantenir viva una lluita que va començar massa aviat.
