Els problemes de mobilitat dels vallesans són com el conte de mai no acabar. I hi insistirem, i hi insistirem fins que les administracions competents hi posin una solució definitiva. Avui el Diari ha tingut accés a les dades de trànsit a les carreteres de l’estiu passat, i el resultat, malauradament, no ens sorprèn gens: l’AP-7 i la C-58 acumulen un 9% més de congestions i totes dues arriben a acumular fins a 240.000 vehicles retinguts per hora. Tot i que les dades corresponen al període estival, sabem perfectament que el problema és diari i endèmic.
Com es compensen totes aquestes hores perdudes? Qui es responsabilitza del fet que el treballador hagi de compensar el retard? I del temps que una mare o un pare perd amb els seus fills? I de la persona que arriba tard al metge o a un examen? A escala comarcal i de país, no ens podem permetre una mobilitat així. Fa uns dies parlàvem de les inversions necessàries a la xarxa de Rodalies per millorar els nostres desplaçaments en transport públic dins i fora de la comarca.
Avui tenim més trànsit —més cotxes i camions— amb les mateixes infraestructures. Tenim les mateixes carreteres que quan érem 6 milions a Catalunya i poc més de 700.000 persones al Vallès. Avui som més de 8 milions al país i gairebé un milió a la comarca. Li podem dir ronda Nord o ronda del Vallès; la qüestió és que necessitem urgentment la construcció de tota la B-40, des de Terrassa fins a Granollers. No és necessari, és urgent i vital.