Hi ha decisions que marquen un abans i un després, i el desplegament progressiu dels professionals sanitaris als centres educatius catalans és una d’aquestes mesures. Moltes famílies han hagut de conviure, durant massa temps, amb la preocupació i la incertesa de saber que l’atenció sanitària que rebien els seus fills als seus centres educatius depenia d’un personal que, tot i rebre formacions específiques, no era personal sanitari. Una problemàtica que fins i tot, a vegades, obligava pares i familiars a desplaçar-se a les escoles en plena jornada de treball.
La inclusió a les escoles no depèn ni de les bones intencions ni dels discursos institucionals, depèn dels recursos. De la inversió en iniciatives eficients. Es necessiten professionals preparats per respondre les necessitats de cada alumne. Parlem de necessitats tan bàsiques com cures específiques per menjar, administrar medicaments o afrontar situacions de risc. Garantir aquestes atencions no hauria de ser cap privilegi, sinó una responsabilitat col·lectiva.
La decisió que sigui personal sanitari (d’infermeria i cures auxiliars) els qui assumeixin aquestes funcions representa un pas endavant en la qualitat del sistema educatiu i també en la tranquil·litat de les famílies. No es tracta només de millorar l’assistència sanitària, sinó d’assegurar que cap alumne hagi de renunciar a participar plenament en la vida escolar per manca dels suports necessaris.