Hi ha gent al meu voltant que m’explica que al poder, als poders, s’emprenyen per alguns articles que faig. Passa ara, passava amb el govern tripartit, amb l’anterior socialista, l’anterior socialista i amb el d’Antoni Farrés. Cal dir que les esbroncades d’aquest últim eren les més monumentals.
Hi ha com una llei gravitacional de la política en relació amb els mitjans i és que sempre s’emprenyen. Si publiques un article defensant el govern mai t’ho agraeixen, si en determinats problemes no publiques un article tampoc t’ho agraeixen. Això sí, si critiques alguna cosa, encara que sigui insignificant o lateral, l’emprenyada és solemne. I sentit de l’humor cap.
Cal recordar que el periodisme és bàsicament una feina per criticar el govern, el poder.
Aquest preàmbul és per explicar que avui parlaré bé del govern. La ciutat, de fet, les ciutats comencem a estar abocades a un futur, que ja és present, distòpic. Hem tingut un estiu amb unes calorades que et deixen estabornit i amb avisos que els propers anys podem arribar a temperatures ratllant els 50°C. Aquests dies hem tingut un fenomen de pluges brutals, amb un esquema meteorològic inconcebible fa uns anys. I aprofitant un altre efecte distòpic, vull fer esment d’una cosa que l’ajuntament ha fet bé. Al principi del mandat, quan es va anunciar que hi hauria una regidoria de plagues, vaig reaccionar amb perplexitat. Ho vaig trobar sorprenent. Es va crear la regidoria de Salut i Gestió de Plagues amb Sílvia García Peláez al capdavant.
Ho trobo un gran encert de l’equip de Marta Farrés. De fet, fa anys quan hi havia plagues en alguns espais de Sabadell, l’ajuntament s’inhibia. Recordo que vaig escriure fa molt temps un article demanant que l’ajuntament actués contra una plaga, no recordo quina, em sembla que era de xinxes i es deixés de ximpleries.
Més recentment, al meu bloc vam tenir una plaga de paneroles alemanyes, més petites que les habituals. Era molt abans de l’existència de la regidoria. I jo visc en un vuitè pis. Res les atura. La comunitat de veïns vam contractar una empresa especialitzada i el treballador que va repassar pis per pis ens va dir que probablement venia del clavegueram o del túnel del tren –de fet, a l’altra banda de la Gran Via també n’hi havia– i que tot i que la gent es reia del canvi climàtic, en el futur el tema aniria a més. Òbviament, la seva empresa n’estava encantada. Efectivament, van eliminar la plaga. Tenir una plaga a casa és una cosa que desestabilitza molt, molt.
Per tant, quan al cap d’uns anys l’ajuntament del PSC encapçalat per Marta Farrés proposa aquesta regidoria, me n’alegro. Fan unes 2.000 actuacions l’any, de les quals la meitat són a iniciativa de l’ajuntament, preventives, i l’altra meitat a partir dels avisos dels ciutadans. Tenim rates, paneroles, coloms, xinxes, formigues, etc. Tots aquells sabadellencs que neguen el canvi climàtic els faria ajudar obligatòriament en les tasques de control de plagues durant unes setmanes.
Normalment, quan alguna institució té una ocurrència cal estar amatents, però en aquest cas són diners molt ben esmerçats. Si he de rectificar el meu criteri, el rectifico i s’hi cal lloar la tasca municipal, es fa i llestos. Suposo que ara tindré butlla municipal per criticar algunes coses de les quals, a parer meu, no funcionen a la ciutat. La temptació hi és, però no serà en aquest article.