El poblat ibèric de Ca n'Oliver de Cerdanyola celebra els 20 anys

El poblat ibèric de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès, celebra els 20 anys de la seva obertura al públic. Es tracta d'un espai patrimonial de primera línia en la recerca, amb valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals indiscutibles i un jaciment fonamental dins l’estudi de l'antic territori de la Laietània i, en general, del món ibèric català. L'obertura del poblat va representar l'inici d'un llarg procés que ha tingut diverses fites importants com la inauguració del museu l'any 2010 o la declaració del poblat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, BCIN, el 21 de febrer de 2017, que va suposar el reconeixement a la feina feta al jaciment des del 1986, un treball de dècades que va permetre transformar un descampat periurbà on hi havia el jaciment en l’actual museu i poblat de ca n’Oliver; unes instal·lacions exemplars que cada any reben milers de visitants d'arreu.

Un abans i un després de 1999

El 1986, un grup de persones interessades en l’arqueologia van plantejar a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès la possibilitat de reprendre les excavacions. Després d’aquesta primera intervenció,el CRAC (Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola), entitat fundada a partir de la primera intervenció en el jaciment, va dur a terme diverses campanyes amb el suport econòmic de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya entre 1987 i 1991. Durant aquest darrer any, les dificultats econòmiques van aconsellar suspendre els treballs. Cap resta constructiva quedava visible, ja que les zones excavades havien de ser reomplertes per conservar el camí d’accés al dipòsit situat al cim del turó. Des de l’inici dels treballs, es va anar perfilant un projecte de parc-mirador al turó, que comprenia l’excavació i l’adequació de tota l’àrea arqueològica. Es tractava de donar sentit a la recerca a través del “retorn” social. L’objectiu bàsic era la posada en valor d’aquest monument i del seu entorn, per convertir-lo en un indret de referència per a la població. El 1998 Ca n’Oliver es va integrar dins del projecte de recuperació del Parc de la Riera de Sant Cugat, cofinançat pels fons FEDER. La intervenció arqueològica realitzada entre 1998 i 1999 va permetre posar al descobert una àmplia franja d’un barri de cases, la porta d’accés al recinte i part dels sistemes defensius d’aquest assentament. També va fer possible soterrar o reubicar diversos serveis (línies elèctriques i canonades) fora de la zona arqueològica, alliberant així la superfície interior. En aquests treballs en concret es va comptar amb la col·laboració econòmica de l'empresa AGBAR. Per tal que les restes arqueològiques fossin visitades en les millors condicions,se’n van adequar els accessos, es van crear espais de circulació per dins del poblat i s’hi van col·locar plafons que fessin comprensible el conjunt històric al visitant. Un cop finalitzats els treballs, el poblat es va obrir al públic el 7 de novembre de 1999. En l'acte d'inauguració a part de l'alcaldessa Cristina Real, el regidor de Cultura Jordi Mena i altres persones, va comptar amb la presència de Josep Barberà, figura capital de l'arqueologia catalana i iniciador de les primeres excavacions al poblat a finals dels anys 50. El jaciment es podía visitar tots els diumenges pel matí. A partir de l’any 2001, el CRAC i el Museu de Cerdanyola, que havia estat inaugurat el 1998, van començar a desenvolupar un programa anual d’activitats destinades a difondre la cultura ibèrica.

Un balanç positiu

Fins avui, un diumenge de cada mes es fan tallers diversos o visites guiades de diferent temàtica i orientació. És possiblement aquest treball continuat de contacte amb la ciutadania el que ha permès consolidar el projecte de recuperació del poblat ibèric de Ca n’Oliver. Més enllà de l’equip tècnic del museu, la voluntat i la dedicació de voluntaris, amics i entitats, entre les que destaca la tasca del CRAC, han possibilitat de manera importantíssima consolidar el projecte de recuperació de Ca n'Oliver i convertir-lo en el que és avui dia, un espai patrimonial de primera línia en la recerca, amb valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals indiscutibles i un jaciment fonamental dins l’estudi de l'antic territori de la Laietània i, en general, del món ibèric català.

Un any de celebració

Entre el 7 de novembre i el proper 1 d'octubre de 2020, es preveuen realitzar diversos actes coincidint no només amb 20 l'aniversari de l'obertura al públic del poblat sinó també coincidint amb el desè aniversari de la inauguració del museu, un dels més destacats serà la obertura de l'aula didàctica, un nou espai per donar una millor atenció al públic escolar i també a la resta de visitants i usuaris. De moment aquesta primera efemèride coincideix amb l'inici d'una nova campanya d'excavació al poblat.