Rosa Teixidó s'emociona en saber que l'entrevistarem. "Això sí que no m'ho esperava. Sortir al Diari de Sabadell!", confessa amb la il·lusió visible a flor de pell. La seva mirada sincera és un mirall dels seus sentiments. En presentar-nos, expressa un agraïment genuí i admet estar una mica nerviosa. De seguida, però, comença a xerrar, apassionada, explicant els detalls de la reforma de la Societat Cultural i Recreativa La Unió de Mas Rampinyo. La naturalitat és una virtut que exhibeix de forma involuntària. Ella, però, té entrenada una posada en escena que ha perfeccionat a base de guions, diàlegs i obres teatrals que va començar a explorar fa més d'una dècada. Ara, amb 78 anys, assegura que té corda per estona. La seva energia és inacabable.
Els inicis van arribar de casualitat. "El món artístic el vaig començar a explorar amb els festivals de pares de l'escola. Fèiem activitats per recaptar diners. La part còmica sempre me la col·locaven a mi", riu. Ella participava en carnavals i altres cites on alimentava el cuquet. "Sempre m'ha agradat disfressar-me i que no em coneguin", reconeix, repassant amb devoció figures del món del cabaret. Un dia, al teatre de La Unió, va sorgir la màgia. "Van cridar la meva filla. Estaven assajant i feien una obra, Políticament incorrecte. Es dirigien a la mamà. I el director va dir que quedaria molt bé que fos una persona amb edat de mamà. Tot el grup va mirar la meva filla: 'la teva mare!'. Em va trucar, tard a la nit, i vaig dir que sí", recorda.
- Rosa Teixidó, actriu de Montcada i Reixac
- David Chao
La Rosa és membre del grup Tea345 des del 2012, any en què va debutar als escenaris amb 64 anys. Des d’aleshores ha participat com a actriu de repartiment en una desena de muntatges de la companyia, entre els quals La jaula de las locas, Homes, Mareig, Yerma, Pel davant i pel darrere, El curiós incident del gos a mitjanit o Bojos del bisturí. També ha format part en diverses ocasions de l’espectacle conjunt de Montcada a Escena. "Quan surts, et poses en el paper i és com si fossis una altra persona. És la millor part". La complicada, diu, és la memòria. "No en tinc!", riu. La recepta és escoltar els consells dels companys. Normalment, assagen els dilluns. Quan s'acosten les funcions, sumen trobades a l'agenda. Tenir la seva filla a prop, assegura, li dona confiança davant del públic.
Malgrat desenvolupar tard la seva passió per la interpretació, s'havia estat formant sense saber-ho. "Jo soc filla de Ripollet. Amb sis anys, vaig venir cap a Montcada, on hi havia els meus avis de part de pare. Venia al col·legi aquí, a Mas Rampinyo. Els meus pares tenien un negoci de venda de llet a granel a Ripollet. Anaven a les cases de pagès de Palau-solità, Polinyà... La repartien a domicili. La meva vida era entre Mas Rampinyo i Ripollet". Després de casar-se amb el seu veí, es van instal·lar a Ripollet. "A la botiga m'assabentava de tot. Allà vaig aprendre molta psicologia. Com tractar la gent que venia a comprar. A més, la meva mare era una bona mestra", diu. Fa 21 anys, van tornar a Montcada i Reixac, a casa dels sogres –al costat d'on s'havia criat ella–. La vinculació amb el veïnat és total.
Premi a la perseverança
El setembre passat, l'actriu va rebre el Premi Dalmau 2026, un reconeixement a la seva trajectòria i a la seva aportació al teatre amateur de Montcada i Reixac. "És molt emocionant. Una distinció com aquesta, d'una figura tan important!", s'enorgulleix. L’acte, que va tenir lloc al Teatre Municipal, va reunir representants del món cultural i teatral del municipi. La cita, que va arribar a la XIV edició, va comptar amb presència institucional, encapçalada per l’alcalde Bartolo Egea i el regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Albert Carandell, que li havia donat la notícia. "Quan m'ho va comunicar, em vaig posar a plorar", recorda. La seva popularitat al barri no té límits. Fins i tot, alguns l'assenyalen com a alternativa el 29-N. "Molts em paren i em pregunten per què no em presento a les eleccions", riu. Quan la veu l'alcalde, la saluda al crit d'"alcaldessa". A la Rosa se li gira feina. De moment, el 12 de desembre tornarà a pujar a l'escenari. "A mi que no em treguin el teatre", tanca.
