Los ojos de un fotógrafo observan más allá. Su visión refleja otro punto de vista sobre un edificio por el que pasamos cada día o una obra de arte cuando nos convertimos en el ‘turista 1 millón’ que pasa por delante de la Tour Eiffel parisina o la Fernsehturm berlinesa. Glo Ribas expone hasta el día 4 de marzo en el restaurant Brisac (carrer Estació 40), ‘Visions invisibles’ de la realidad de ciudades y personajes desde Sabadell al resto del mundo.
El escritor Jonathan Swift, referencia por ‘Los Viajes de Gulliver’ inspira a esta fotógrafa sabadellense de 26 años que cuenta con sus padres Mateu y Conxi como maestros—y antes su abuelo—en el arte de enfocar la realidad y a su hermana pequeña María como musa. Swift dijo en su momento que «la visión es el arte de ver cosas invisibles». Ese es el punto de partida que toma Glo (www.gloribasfotografia.tk) para «conseguir visiones invisibles de todas las situaciones que se me presentan delante del objetivo».
Desde el arte fiorentino—pasión de esta joven talentosa de la historia del arte—al horror del siglo XX en el exterminio de Matthausen, pasando por la soledad de un músico callejero sin más rostro que su sombrero y su instrumento; a la visión de la estatua de Marx y Engels que miran como se alza la torre de televisión (Fernsehturm) de un Berlín de muros caídos.
Son cuatro instantáneas entre las decenas que se muestran el restaurant Brisac. El estreno congregó a amigos y entendidos. El aval de los que saben y una señalan que será «la primera exposición de muchas». Los horarios de lunes a sábado de 12 a 14.30 y 19 a 21.30 h. y domingos (12 a 14.30 h.) hasta el 4 de marzo. Visión de calidad.
Las ‘Visions invisibles’ de Glo Ribas
Creada a Art Deixa un comentari
Fotografiar l’interior
Els cinc fotògrafs que exposen al Sis (foto: Carles Cascón)
L’interior pot remetre a un espai físic, com la casa o l’estudi, però també a allò més íntim en un sentit més ampli. Potser per això moltes de les fotografies de la col·lectiva Inside són ambigües, amb clarobscurs i desenfocs, amb composicions a l’atzar.
Altres són més pertorbadores, com la fredor que emana dels espais buits de gent que fotografia Llorenç Ugas Dubreuil: oficines, pàrkings i passadissos que en altres hores del dia són lloc de trànsit sota els fluorescents.
La galeria del Sis (Travessia de la Borriana, 6) reuneix en aquesta mostra (fins el 12 de novembre) «cinc històries íntimes, confuses i anàrquiques, cinc exercicis d’anàlisi profund i sincer» –escriu Marina Ribera– de Sylvia Díez, Gemma Cascón, Iolanda Pujol, Helena Torrent i el citat Llorenç Ugas Dubreuil.
Aquest ha penjat un «arxiu de la memòria» i el visitant es pot emportar una d’aquestes imatges, deixant cada cop la paret més buida. Una proposta més propera a la ‘performance’ que l’autor fotografiarà, és a dir, en «documentarà el procés de dispersió». Aquesta serà la «foto final», l’artística
També creada a Contra Deixa un comentari
Sabadell es reinventa a Arco 2011
Isidre Manils, a Arco
Arco, la Fira Internacional d’Art Contemporani de Madrid, ha fet una reducció dràstica del número de galeries participants i busca una major «professionalització», però els artistes sabadellencs encara hi han tingut una presència destacada. Han repetit valors consagrats com el pintor Isidre Manils i l’escultor Antoni Marquès, mentre que el fotògraf emergent Llorenç Ugas ha pogut mostrar altre cop el seu treball sobre espais buits.
Marquès (Sabadell, 1956) hi ha portat part del treball que ja va exposar des del desembre passat a la galeria Moriarty de Madrid amb el títol «Tiempo al tiempo». Entre les seves peces escultòriques amb tentacles, agulles o formes ondulades que es van repetint i busquen contrastos inquietants, a Arco s’ha pogut veure, per exemple, una de forma rodona realitzada en suro i resina de polièster amb agulles de llautó niquelades.
Per la seva banda, l’interessantíssim treball del pintor Isidre Manils, que ha repetit a Arco amb la galeria Cànem de Castelló, ha fet un pas més en el seu particular discurs amb el gran quadre Ombra. Amb un espai privilegiat a l’estand de Madrid, la tela, una de les últimes que ha pintat Manils com a part de la seva sèrie Palimsest, aconsegueix aquest efecte «tecnològic» a partir d’un «mitjà tradicional» com és la pintura a l’oli.
Llorenç Ugas ha pogut portar-hi amb la galeria T-20 una fotografia de gran format de la sèrie Lugares i quatre fotocòpies transferides sobre paper hanhemulle de la sèrie Otra ciudad. Un aparcament, una porta del darrera d’un supermercat, un fanal solitari a un polígon industrial, el silenci del parc… Són «llocs absurds, no-llocs», resumeix l’artista.
També creada a Sabadell Deixa un comentari
Les formes inquietants d’Antoni Marquès
Les peces escultòriques d’Antoni Marquès poden suggerir a l’espectador objectes o formes de la natura però l’artista sabadellenc no es planteja representar res concret sinó que situa el seu treball en una «recerca de sensacions i experiències a través dels materials i formes, a simple vista senzilles, reduint o suprimint qualsevol element distorsionador». El passat 16 de desembre va inaugurar una exposició a la galeria Moriarty de Madrid.
Tentacles, punxes, agulles, claus, formes corbes i allargassades de colors vius i lluents… La repetició, l’ordenació, el desordre, «aglomeracions de formes en disputa», en diu Marquès, es mostren en el seu màxim exponent a l’exposició «Tiempo al tiempo», que reuneix a la Moriarty (Libertad, 22, Madrid) fins a finals de gener escultures que daten des del 2002 a l’actualitat.
Creada a Art Deixa un comentari
L’Alliance Française dóna visibilitat als espais abandonats de la ciutat
Blanc i negre dramàtic
Dimarts passat inauguraven a l’Alliance Française, amb gran èxit de públic i la presència del director, Sebastià Bauer, Urbanoporosi, una exposició amb una trentena d’imatges d’aquests locals, cases, solars o edificis a mig construir que han cartografiat amb un mapa ple de punts de colors. La imatge diu dues coses: que n’hi ha molts i que n’hi ha per tot arreu, sense entrar en quins districtes el deteriorament és més dens.
«De moment el número exacte no és important, se’ns escapa, només hi ha una voluntat ‘impressionista’, en el sentit de causar impressió, perquè volem posar el problema sobre la taula», explica Serracant.
Berta Tiana, que exposa mig centenar de les 600 fotos que ha realitzat, ha donat «més dramatisme» a aquesta realitat apostant pel blanc i negre i potenciant les textures i contrastos amb el Photoshop, però sense manipular. «En color no tenen tanta força, no són boniques, i el blanc i negre ressalta l’envelliment», assenyala.
Una altra constant de les fotos és la perspectiva frontal i la repetició d’elements estructurals. Al davant no hi ha mai cotxes que destorbin la vista. I és que un altre dels objectius és donar relleu al seu valor estètic: sovint el resultat fa pensar en altres aproximacions de fotògrafs artístics a ciutats com L’Havana, per exemple.
Han fet molts quilòmetres a peu, en bici o en cotxe, fins a documentar aquest fenomen que coincideix amb la crisi però comença molt abans. Hi ha edificis que «porten 20 anys abandonats, com la casa del carrer Josep Renom», recorda Tiana, que recorda que el projecte està «en procés».
El fenomen en evidència
L’exposició, que inicia un programa de xerrades i debats sobre aquesta Urbanoporosi de Sabadell -però que també afecta altres ciutats-, ve a posar el fenomen de degradació «en evidència», però no va néixer amb «la intenció de criticar», precisa la fotògrafa, tot i que el missatge hi és implícit.
No hi ha dubte que la feina realitzada ha estat llarga i intensa. A més de situar en el mapa els espais buits, els han catalogat: habitatges, indústries, locals i comerços, solars, equipaments i aparcaments d’ús temporal, tot detallant si es troben en venda o lloguer o si estan tapiats.
El debat «Emmarcar la ciutat porosa», dilluns
Tot un seguit d’activitats (debats, xerrades i possiblement també la realització d’un breu recorregut urbà) completen el projecte Urbanoporosi (sabadall.wordpress.com).
La primera cita és aquest dilluns a l’Alliance amb «Emmarcar la ciutat porosa», on participaran Gaby Farrage (de Bruit du Frigo), de Burdeus, i els sabadellencs Weren’s (Ramon Puig, d’Impaktes Visuals) i Joan Vila-Puig (de SITESIZE).
Dimecres, 25 d’abril, el periodista de Diari de Sabadell Josep Mercadé moderarà la xerrada «Habitar la ciutat-badall», amb ponents encara per confirmar.
«Construir la ciutat buida» reunirà dimecres, 2 de maig, Albert Cortina (advocat urbanista), Joan Carles Sallas (arquitecte urbanista) i un tercer convidat pendent de confirmació.
Helena Cruz (geografa, UAB), Albert Àrias (geògraf) i Roger Sauquet (arquitecte, UPC) intervindran a «Re-imaginar la vida urbana» (9 de maig). L’últim debat serà el 23 de maig al voltant de «Transformar Urbanoporosi».