Una vintena d'empreses de Sabadell, amb potencial per treballar en defensa

Prop d’una vintena d’empreses amb seu a Sabadell tenen presència en sectors considerats estratègics per la Unió Europea, especialment aquells vinculats a les anomenades tecnologies duals, susceptibles d’aplicacions tant civils com de defensa. Un fet que situa la ciutat com un dels focus emergents en l’àmbit aeroespacial, les telecomunicacions avançades, la ciberseguretat i els sistemes autònoms, tal com es desprèn a l’informe El potencial de la base tecnològica i industrial d’ús dual a Catalunya, elaborat pel nou Observatori de la Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Per citar-ne algunes, destaca Advanced Telecommunications Systems (ATS), una de les empreses catalanes amb més experiència en programes de l’Agència Espacial Europea (ESA), participant en missions com Galileo, Euclid o Meteosat. L’informe la considera un actor rellevant dins la cadena de valor del New Space català gràcies a les seves capacitats en antenes, terminals i comunicacions satel·litàries. O com també Aldoratech, empresa amb més de tres dècades de trajectòria en el desenvolupament i fabricació de sistemes aeris complets, i que és assenyalada com una de les companyies amb més potencial dins el sector dels drons i els vehicles autònoms.

Aquesta setmana, al Centre d’Empreses Industrials de Can Roqueta es va celebrar la tretzena edició del Fòrum de Tecnologies i Innovació, en la que es va posar el focus en les oportunitats de desenvolupament industrial, tecnològic i econòmic vinculades al sector aeroespacial, un àmbit estratègic en creixement. Una jornada que es va emmarcar també en l’aposta de ciutat pel desenvolupament del Hub Aeronàutic de Sabadell, una iniciativa estratègica vinculada a l’aeroport de Sabadell que vol posicionar la ciutat i el Vallès com un pol d’innovació i activitat econòmica relacionada amb l’aeronàutica i les tecnologies de l’espai. 

Si una idea va planar durant tota la taula rodona del Fòrum de Tecnologies i Innovació va ser que Sabadell i els Vallesos disposen de les condicions necessàries per convertir-se en un actor de referència dins la nova economia aeroespacial. Empreses industrials, centres tecnològics, universitats i talent especialitzat formen part d’un ecosistema que, segons els presents, es troba davant d’una oportunitat històrica de creixement.

“Jo espero que d’aquí a deu anys ja no estiguem debatent si el Vallès té o no té indústria aeroespacial”, va afirmar Ester Comellas, directora general de la Fundació CIM-UPC. “Espero que estiguem parlant del paper que juga aquesta indústria dins d’Europa i de quin és el posicionament de Catalunya en l’ecosistema aeroespacial europeu”, va afegir.

Una visió compartida per la sabadellenca Alba Badia, responsable de desenvolupament de negoci de Pangea Aerospace, que va destacar l’evolució experimentada pel sector espacial català en molt poc temps. “Fa només uns anys semblava impensable que a Catalunya poguéssim parlar de grups d’estudiants construint coets, de start-ups desenvolupant motors per a coets o de satèl·lits dissenyats i fabricats aquí. I avui tot això ja és una realitat”, va explicar.

La Sales Engineer de Pangea Propulsion va recordar que l’espai és una indústria cada vegada més transversal. “Ens agradi o no, cada vegada hi ha més tecnologia que depèn de l’espai. La connectivitat, les telecomunicacions, l’observació de la Terra o la navegació estan cada vegada més vinculades a les tecnologies espacials”, va assenyalar.

Per a Joan Martorell, president executiu de Gutmar, el territori compta amb bona part dels ingredients necessaris per fer aquest salt. “Ara mateix estem posant les bases d’un creixement exponencial. Les bases hi són. Tenim coneixement, tenim talent, tenim empreses i estem preparats per fer-ho”.

A la taula rodona també es va destacar la necessitat de reforçar els vincles entre universitat i empresa per consolidar aquest creixement. Comellas va reivindicar una relació molt més estreta entre ambdós àmbits. “M’agradaria veure una relació molt més consolidada entre la universitat i la indústria, fins al punt que gairebé no siguem capaços de veure on acaba una i on comença l’altra”, va afirmar. Segons la directora de la Fundació CIM-UPC, la universitat ha de ser “una font de coneixement, de recerca aplicada i de transferència tecnològica”, més enllà de la seva funció tradicional de formació.

Durant el debat també va aflorar la necessitat d’ampliar la cadena de proveïdors industrials especialitzats. Preguntats per les mancances actuals del sector, Martorell va respondre sense dubtat: “Necessitem de tot”. Des d’enginyers fins a empreses capaces de fabricar prototips amb rapidesa o especialistes en tractaments superficials i recobriments. “És una activitat crítica perquè ens hi va la vida. Literalment”, va advertir en referència als recobriments metàl·lics utilitzats en components aeroespacials.

Badia va coincidir en aquest diagnòstic i va assenyalar que el futur passa també per noves capacitats industrials vinculades als materials avançats i a la fabricació additiva. “Necessitem desenvolupar nous recobriments compatibles amb els components que estem desenvolupant” i “més capacitats en fabricació additiva metàl·lica”, va afirmar.

Malgrat els reptes, el missatge final va ser marcadament optimista. “Podrem créixer tant com vulguem. Les oportunitats hi són. Només cal arremangar-se”, va defensar Badia. Una confiança que comparteix Martorell: “Soc molt optimista. Veig una oportunitat molt important i crec que Catalunya pot jugar un paper rellevant tant a escala espanyola com europea”.

Infraestructures aeronàutiques digitals

El projecte Smart Heliport, presentat pel CEO de Next Generation Airport Solution, Aitor Martín, treballa en la digitalització completa d’heliports i petites infraestructures aeronàutiques mitjançant sistemes de gestió remota.

“Molts heliports no disposen dels recursos humans necessaris per operar de forma permanent”, va explicar Martín, que defensa la necessitat d’automatitzar operacions per garantir l’eficiència. El sistema ja està implementat en entorns com l’heliport de l’Hospital Parc Taulí i l’Hospital de Vic.

Validació a terra en sistemes aeroespacials

Des d’Asoindel, Marta Millan va compartir amb els presents que des del 2015 la companyia treballa en projectes relacionats amb el sector aeroespacial, especialment des del 2020, en iniciatives vinculades a missions de l’Agència Espacial Europea. La tasca de l’empresa se centra en la validació de sistemes espacials, un àmbit que considera essencial. “El que aportem és experiència en arquitectura de hardware i software, però sobretot en validació. Validar és una paraula clau quan parlem de sistemes espacials”.

Assistència sanitària a zones sense aeroports

Javier Álvarez (Càtedra UNESCO - UPC) va presentar un projecte de dirigible ultralleuger pensat per operar en territoris sense infraestructures aeroportuàries, especialment en zones com l’Amazònia, on l’accés és altament limitat.

“Parlem de zones on no existeixen infraestructures aeroportuàries i on moltes vegades és impossible arribar per carretera”, va explicar Álvarez. El dirigible està concebut com una plataforma polivalent: pot funcionar com a ambulància aèria, sala d’operacions de campanya o sistema de transport de material mèdic.

Microfluídica aplicada al sector aeroespacial

Des de la recerca en microfluídica aplicada al sector espacial, Joan Antoni López, Doctor Enginyer UPC-CTMECH  va presentar tecnologies orientades a sistemes de detecció i gestió tèrmica en entorns crítics.

“Hem desenvolupat un sensor de gasos extremadament compacte i molt sensible”, va explicar, destacant la capacitat de detectar concentracions molt baixes de contaminants en espais tancats. Segons López, són tecnologies essencials en missions tripulades per detectar compostos orgànics volàtils, per exemple.

VTOLs i drons interceptors: del Vallès al món

 Des de ROHU Innovations, Jonathan Ramírez va compartir amb els presents una de les darreres innovacions: una plataforma VTOL de 4,4 metres dissenyada i fabricada íntegrament a Terrassa, concebuda com un sistema obert i modular.

Un dels projectes més destacats és un dron interceptor capaç d’assolir velocitats de fins a 350 km/h. “L’objectiu és interceptar altres drons de forma ràpida i precisa”, va explicar. Per a l’empresa, el concepte clau és la sobirania tecnològica.