Els experts demanen més pressupost per a la creació de nous jutjats. Una mesura necessària per garantir el correcte funcionament d’un instrument que consideren «el garant dels drets i llibertats fonamentals del ciutadà».
Un informe de la Càtedra del Consell de l’Advocacia Catalana i l’Observatori Social i Econòmic de la Justícia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha confirmat el que sovint es reitera: que la justícia és lenta. Segons aquest estudi, a Catalunya, una demanda de primera instància triga a resoldre’s una mitjana de 620 dies, o el que és el mateix: 20,4 mesos. En el cas de la jurisdicció penal, la fase d’instrucció s’estén durant 6,2 anys. L’admissió a tràmit de demandes a Catalunya ha trigat 38,9 dies, mentre que els assenyalaments notificats han estat programats, de mitjana, per a una data de 4,2 mesos posterior a la data notificada. En un 25% dels casos, l’acte s’ha acabat suspenent.
D’altra banda, ha quedat registrat que continua la tendència a la baixa en l’ingrés d’assumptes iniciada l’any 2010. Per cinquè any consecutiu, el nombre d’assumptes resolts, supera el d’ingressats, provocant una reducció progressiva dels assumptes pendents a finals d’any. En concret, la reducció és del 8,5 per cent.
Pel que fa al nombre de jutges i magistrats, Catalunya continua a la cua d’Espanya, tot i que en els darrers anys hagi anat creixent aquest nombre. Si l’any 2014 la ràtio era de 9,1 jutges per cada 100 mil habitants, ara aquesta xifra és de 11,5 (al 2015).
És per això que Carles McCragh, president del Consell de l’Advocacia Catalana demana «que es destini a l’Administració de la Justícia un major pressupost que permeti crear nous jutjats que fan falta a Catalunya i dotar-los dels mitjans humans i materials necessaris».
D’altra banda, el Col·legi d’Advocats de Sabadell ha expressat la seva oposició frontal al pla del Consejo General del Poder Judicial pel qual es crearan únicament 54 jutjats a tot Espanya pels litigis relacionats en matèria terra. El degà del Col·legi, Manel Hernàndez, ha participat en la redacció del manifest que l’advocacia catalana ha fet públic en contra «d’aquesta provincialització dels òrgans judicials encarregats d’atendre les reclamacions dels consumidors contra les entitats bancàries».
