El Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants –SCAI- ha celebrat avui el seu 20è aniversari. L’acte ha comptat amb la participació d’artistes, membres de l’SCAI i usuaris del servei. Des d’aquest matí fins aquesta tarda s’han anat succeint els actes a l’Espai Àgora de Sant Oleguer, i han finalitzat amb l’actuació del mim Carlos Martínez.
L’acte l’ha obert la Raquel Guerola, coordinadora de l’entitat que, ha explicat què l’èxit de l’SCAI és de “moltes entitats que hi han cregut”. L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha ofert unes paraules d’agraïment cap a tots els voluntaris que participen en l’entitat.
L’SCAI va néixer el 23 de setembre de 1998, tot i que des de l’any 1993 diferents agents socials de la ciutat ja s’encarregaven de l’acolliment de les persones migrades a Sabadell. Les seves funcions són orientar i acompanyar als nouvinguts, perquè el seu procés d’integració sigui més fàcil.
Aquesta entitat atén prop de 12.000 persones cada any, i 60 el visiten cada dia. “S’atén la persona en un entorn de confiança, agradable, amb tranquil·litat i el temps que sigui necessari”, explicava la Rita Huybens, presidenta de l’entitat. “Hem passat èpoques molt dures”, continuava Huybens, que destacava sobretot els anys de la bonança econòmica, moment en que va arribar més gent.
Crisi econòmica i retorn a l’SCAI
La crisi econòmica també ha afectat de forma negativa a les persones d’origen migrant. “Molta gent ha perdut la feina, i sense contracte, renovar la residencia és molt difícil”, deia Huybens. Així, moltíssimes persones que no són nouvingudes, en moltes ocasions “perden els papers i tornen”, explica la presidenta de l’SCAI.
Per què persones d’origen migrant que ja porten anys a l’estat espanyol poden perdre la residència? Per la llei d’estrangeria. Aquesta és molt dura i imposa uns criteris diferents en funció de l’origen. Les comunitats iberoamericana, filipina i guineana poden començar els tràmits de nacionalització quan porten 2 anys de residència continuada, les persones refugiades quan en porten 5 i la resta -grup on hi ha els magribins, africans (menys els guineans) i les diferents comunitats asiàtiques- als 10 anys. Per tant, si una persona dels últims grups porta menys de 10 anys, i només té permís de residència; si perd el treball i la forma de sustentar-se, pot tenir problemes amb la residència.
Agraïment a l’SCAI
Molts dels usuaris que han passat per l’SCAI han aprofitat la jornada per agrair a l’entitat els seus serveis. És el cas de l’Ousmane Marron, senegalès que va arribar l’any 2005 a Sabadell. Va venir a buscar noves oportunitats i per aprendre més. “Li agraeixo infinitament a l’SCAI tot el que van fer”, deia Marron. Actualment és membre de la federació d’Associacions de l’Àfrica Negra de Catalunya, una de les entitats que han col·laborat en l’acte d’avui. Amb ell estava el Sanfi Fofana, secretari de la mateixa entitat. Fofana va arribar de Mali, tot i que ell va venir amb papers i treball. “l’SCAI és fonamental, sobretot per aquelles persones que arriben sense res”, destacava Foufana.
El Buba Balde és el president d’Àfrica Negra, va arribar de Guinea Bissau i porta quasi 30 anys a Espanya. Destaca la importància de la transmissió de la cultura africana a Europa per donar a conèixer el continent, i la lluita per una Àfrica “que serà el futur del món”. Una de les seves crítiques cap a la integració està relacionada amb la política. Ell creu que és molt important la participació de les persones migrades en aquesta, i denuncia que quan participen en una llista electoral, “sempre estan en posicions secundàries”. “A vegades ens utilitzen d’escut humà per aconseguir vots”, explica Balde i conclou que la comunitat africana “pot fer molt bé”.
