DS MOTOR

Els Kotnik, mecànics i mestres de mecànics (ii)

Carlos Kotnik conversa amb el pilot Brian Redman durant els entrenaments dels 1.000 quilòmetres de Buenos Aires l’any 1970
Carlos Kotnik conversa amb el pilot Brian Redman durant els entrenaments dels 1.000 quilòmetres de Buenos Aires l’any 1970 / CEDIDA

[M. Camps/ Mitzi Kotnik]

A partir dels anys cinquanta, els Kotnik van estrènyer els vincles amb Porsche, la marca d’automòbils amb la qual es relacionaven de tant en tant per atendre els pocs clients que aquesta firma alemanya tenia aleshores a Espanya i que, de Barcelona i d’altres ciutats d’Espanya, venien a Sabadell per ser atesos. També n’arribaven d’estrangers, sobretot alemanys i suïssos, que treballaven aquí en empreses multinacionals o que estiuejaven a la Costa Brava i que acudien al carrer de la Lluna quan ho necessitaven.

Alguns d’aquests clients també participaven en curses d’automòbils. Pilots aficionats com ara Antoni Farràs, cunyat de Ladislau Kubala; Victor Sagi, Paco Godia, Àlex Soler Roig, Joan i Josep Maria Fernández, Javier i Josep Maria Juncadella, Salvador Fàbregas, Paco Torredemer, Fernando de Baviera, Jorge de Bagration, Eladio Doncel, Alberto Ruíz Giménez, Juan Kutz o Estanislao Reverter els confiaven els seus vehicles i la reparació dels seus motors.

El petit dels dos fills Kotnik, el Carlos, tenia els contactes directes amb la marca alemanya. A instàncies de Porsche, es va desplaçar a Zuffenhaussen (Stuttgart) el 1954 per formar-se com a especialista dels seus motors. Amb els anys, ell i el seu germà Lluís es van convertir en un referent de Porsche a casa nostra, i el taller de Sabadell, en un centre neuràlgic del món porschista.

Al taller del carrer de la Lluna es van formar joves aprenents que van esdevenir mecànics experimentats i especialistes de la mecànica Porsche, com ara Francesc Urpí, Alberto Rodríguez o Miguel Revuelto, i també Carlos Kotnik Segalà, un dels nets del pioner. “S’aprenia molt amb ells  perquè eren molt rigorosos i tenien eines molt bones; eren uns mecànics especials i els agradava molt fer les coses bé, perfectes, i això era una garantia de bons aprenentatges”, explica Alberto Rodríguez.

De dilluns a dissabte, i de les 8 h fins a les 13 h i de les 15 h fins a les 20 h, la jornada laboral era intensa. Hi havia molta disciplina i tothom anava per feina. “El taller estava sempre molt net i ens embrutàvem poc la roba de feina”, recorda Josep –Pepito– Garcia, un altre mecànic que va passar pels Kotnik. I afegeix: “Si la feina no s’acabava, la jornada s’allargava fins al que era necessari per acabar-la”.

Les curses automobilístiques

La vinculació amb Porsche va fer que el taller de Sabadell fos un referent per als pilots catalans i espanyols. A través d’ells, l’equip de mecànics dels Kotnik amb el Carlos i el Lluís al capdavant van començar a freqüentar les diferents proves automobilístiques de l’època: Montjuïc, Montseny, Le Mans, Buenos Aires, el Jarama… Van ser uns anys bojos, durant els quals es van relacionar amb grans pilots internacionals com Jo Siffert, Brian Redman o Juan Manuel Fangio.

Carlos Kotnik al circuit de Le Mans, al costat d’un dels primers Porsches 917

Carlos Kotnik al circuit de Le Mans, al costat d’un dels primers Porsches 917 / CEDIDA

Carlos Kotnik va tenir relació directa amb Ferdinand Piëch, net de Ferdinand Porsche i director esportiu de la casa. Miguel Revuelto explica que, arran de la IV Pujada del Montseny, l’any 1967, en què Porsche hi participava amb tres vehicles conduïts Gerhard Mitter, Rolf Stommelen i Ludovico Scarfiotti, una avaria a les manguetes dels Porsche 910 Bergsyder que pilotaven va provocar la sortida de dos dels pilots. Piëch, que volia que Mitter guanyés la cursa com fos, estava decidit a llogar una avioneta perquè portés els recanvis, però Kotnik li va dir que era molt just i que ells podien fabricar-les. Va ser una intensa nit de treball en un taller de Sant Celoni que llogaven cada any com a garatge i box de l’equip. Tothom es va arremangar, Carlos, Miguel i Francesc Urpí, i fins i tot Piëch. Al cap set o vuit hores tenien les peces fetes i instal·lades i Mitter va guanyar la cursa i, més tard, el campionat d’Europa. L’esposa de Carlos Kotnik, Eulàlia Segalà, era allà i també ho recorda molt bé.

Amb el pilot Juan Manuel Fangio, a Buenos Aires

Amb el pilot Juan Manuel Fangio, a Buenos Aires / CEDIDA

Les anècdotes sovintejaven. “Un dissabte –recorda Revuelto– Paco Godia i Joan Fernàndez van assajar els pit-stop per a les 12 Hores de Barcelona de 1969, i ho van fer amb el Porsche 908/1 amb què havien de córrer, fent servir el quadrat dels carrers Les Paus, Font Nova, Salut i Lluna com a circuit improvisat”. En una altra ocasió, van viatjar al circuit del Jarama amb la DKW de la fàbrica tèxtil Ramiro Fernàndez i un remolc amb una BMW R45 i el Carrera 6 que havia de pilotar Joan Fernández, pilot de Porsche i persona gràcies a la qual l’equip oficial de la marca podia disposar sempre de gasolina d’aviació (més refinada i amb més octanatge) per als seus vehicles quan participava en la cursa del Montseny per la bona relació que tenia amb l’aeroport de la nostra ciutat.

Pit-lane treballant en el Porsche 908/3 de Joan Fernández i Jorge de Bragation, assegut al volant

Pit-lane treballant en el Porsche 908/3 de Joan Fernández i Jorge de Bragation, assegut al volant / CEDIDA

Primers importadors oficials

El prestigi que tenien com a mecànics arreu i el fet de ser austríacs i dominar l’alemany van ser determinants perquè entressin amb bon peu a la gran família Porsche. D’aquesta manera, a finals dels anys seixanta, es van convertir en els primers distribuïdors oficials i la marca es va introduir a Catalunya i a Espanya. Per atendre el mercat de Madrid, l’alemany Ben Heiderich va compartir amb Kotnik la representació de la marca uns anys més tard.

El 1979, ja com a concessionaris, gràcies a la liberalització del mercat, la marca va demanar als Kotnik que s’establissin a Barcelona. Va ser llavors quan van obrir la primera botiga al carrer Tenor Viñas i el taller al carrer de Rosselló. Temps més tard, van obrir al Passeig de la Bonanova i als carrers d’Entença i de Muntaner.

Els fills de Carlos i la seva esposa Eulàlia Segalà, Lluís, Mitzi, Jaume, Carlos i Glòria, s’havien fet grans i encarnaven la tercera generació dels Kotnik de Graz establerts a Sabadell. Els tres nois no van dubtar a seguir l’exemple de l’avi, del pare i del tiet i van entrar en el negoci. Més tard, la Glòria també s’hi va vincular.

El 1981 es va crear la societat Kotnik Hermanos, S.A., formada pels dos germans Kotnik Goriup (Lluís i Carlos) i tres dels germans Kotnik Segalà (Lluís, Jaume i Carlos). Quatre anys més tard, l’històric taller del carrer de la Lluna, 33-35 va tancar.

Malauradament, el juliol de 1996 va morir el Lluís, el gran dels Kotnik de la tercera generació. Només dues setmanes després, Porsche España, SA va comunicar a Kotnik Hermanos, SA el cessament de la concessió al·legant noves polítiques comercials i de mercat. Aquí va començar un llarg i dolorós litigi amb Porsche España, SA per improcedència i irregularitats. A finals de l’any 2000 es va arribar a un acord i Kotnik Hermanos, SA es va desvincular definitivament de la marca, traspassant el seu personal a Porsche-SAAB Concessionaris, filial de Porsche España, SA amb seu a Madrid.

Carlos Kotnik, el darrer mecànic i pilot

Carlos Kotnik pilotant

Carlos Kotnik pilotant / CEDIDA

Carlos Kotnik Segalà, que va morir el 2015, va destacar en les curses motociclistes de muntanya la dècada dels anys vuitanta. Gràcies a la seva passió, i malgrat la prohibició de la Federació Espanyola arran de la mort de Santiago Herrero el 1970, va arribar a fer realitat el seu somni: competir a la mítica cursa del Tourist Trophy de l’Illa de Man. Després de fer 2.000 quilòmetres per memoritzar-ne el traçat –realment perillós– hi va córrer amb llicència andorrana i amb el patrocini de Mango.

Comentaris
To Top