OBITUARIS

Teresa Lladós Castellet

Teresa Lladós Castellet / CEDIDA

[Per Josep Maria Benaul Berenguer, historiador]

Teresa Lladós Castellet (Sentmenat, 18 de febrer de 1919 – Sabadell, 31 de maig del 2020)

Vaig entrevistar-la a les envistes del centenari. La memòria fluïa de manera extraordinària. I era un nexe informatiu d’un col·lectiu juvenil enormement interessant de la República i de la Guerra. Filla d’un baster, només va estudiar fins als 10 anys; va treballar de confeccionista de gorres fins als 16 anys; després a cal Reguant fent paperines. I durant la Guerra va entrar al Casal de Puericultura. I, fins a tenir el primer fill, a la perfumeria Solsona.

La germana petita, la Francesca, estudiant de comptabilitat i comerç a l’Escola Industrial abans de la Guerra, fou activista de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes, i alumna de batxillerat a l’Institut Obrer durant la contesa. Per via d’ella va fer amistat amb tota una colla de nois i noies intel·ligents i disposats a aprendre. El desenllaç de la contesa va frustrar les esperances educatives, tot i que van mantenir una extraordinària sociabilitat en els primers anys de la postguerra. Unes setmanes després de l’entrevista, va poder gaudir de la trobada amb Joaquima Salas, una amiga d’aleshores a qui no veia des de feia molts anys.

De família excursionista i esperantista, va tenir de professor a Lluís Mimó Espinal, militant del POUM, capità durant la Guerra, amb qui es va casar el 1942. De retorn de l’exili, malalt de tuberculosi, es va curar després que ambdós passessin mig any en una tenda de campanya a les muntanyes de Berga. El Lluís va esdevenir una figura clau en el perfeccionament de l’esperanto en els anys cinquanta.

La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell

Comentaris
To Top