OBITUARIS

Cesca Sanmartí (Sabadell, 1957-2020)

Cesca Sanmartí, al Mercat Central, en una imatge d'arxiu / VICTÒRIA ROVIRA

[Per Paloma Arenós]

Cesca Sanmartí (Sabadell, 1957-2020). Carnissera de professió i successora de la nissaga de sis generacions Sanmartí 1850, al Mercat Central de Sabadell.

Cesca Sanmartí era una dona d’elegància natural amb tot el que feia. Com parlava. Com t’atenia a la parada. Com tallava la carn. Com es movia. Com somreia. I com cuidava als seus, família, amics i clients. Sempre equilibrada, transmetent harmonia i passió a parts igual, una balança difícil d’assolir.

Els seus amics la defineixen, a més, com a dona forta, valenta, treballadora, amb empenta i lluitadora. I tenen raó! Sempre estava mirant de millorar el negoci i el seu voltant i de ser creativa a la parada de Sanmartí 1850, al Mercat Central de Sabadell, una plaça de la qual estava enamorada. Va morir aquest dimarts, envoltada del seu marit Josep Maria Castany, del seu fill, Àlex, i de l’entorn familiar més íntim, que l’ha acompanyat en la seva malaltia, amb molta cura i atencions.

Nascuda el 9 d’agost del 1957 a Sabadell, de petita va estudiar a l’escola Vedruna Carme de la ciutat i de jove es va formar a l’Escola Internacional d’Hostesses Tuñón de Barcelona. Hereva d’una nissaga d’experts en aviram i carnissers de sis generacions, Sanmartí 1850 és una de les empreses d’alimentació més antigues de Catalunya, amb 170 anys documentats, com a mínim. Cesca, juntament amb el seu fill Àlex, i amb el suport del marit, ha aconseguit revolucionar i innovar a la seva parada, oferint carns selectes i especialitzant-se amb la vedella Wagyiu criada a la ciutat japonesa de Kobe. De fet, el passat octubre, gràcies a la tenacitat de mare i fill, la carnisseria Sanmartí 1850 va rebre un certificat de la Kobe Beef Association del Japó com la primera de l’Estat que ven, de manera oficial, aquesta preuada carn, amb un grau de marmoració superior a 5 i considerada una delicatessen prestigiosa.

Era una venedora molt estimada al Mercat Central, tant pels altres paradistes com per la clientela fidel, pel seu excel·lent tracte humà. L’avi del seu pare va fundar el negoci. “Va ser una de les primeres persones a Sabadell que venia l’aviram mort i desplomat, una innovació a l’època”, m’explicava Àlex Castany, en una entrevista per a aquest diari, tot orgullós de la família d’on prové. De fet, dimarts, el fill explicava que la Cesca, la seva “mare, sòcia, mestre i mentora ens ha deixat. Tothom qui la coneixia sabia que la Cesca duia el Mercat a les venes i que era l’ànima de Sanmartí 1850. Tenaç, forta i sobretot afectuosa. Estimava la vida, gaudia del bon menjar i l’apassionava la feina ben feta”. El relat continua ple d’admiració: “El seu llegat perdura avui més fort que mai a cada una de les nostres parades, la nostra gent, la nostra família. Seguirem treballant perquè aquest esperit de superació constant segueixi aferrat al nostre dia a dia. Per ella. Per vosaltres”. I acabava amb unes paraules plenes d’il·lusió, tot i el dolor i la impotència viscudes: “Qui canta els mals espanta, ens va dir aquests darrers dies... i així vam passar les últimes hores amb ella. Cantant junts. T’estimem molt, mare”.

Amics i companys de la Cesca, com el veterà periodista i comunicador Ramon Clivillé, la recorden com una dona “lluitadora, tenaç, pencaire, amb molta energia i ganes d’aprendre contínuament”. La recorda vinculada a la Cambra de Comerç de Sabadell, mitjançant la Comissió de Comerç Interior. “Sempre venia a formar-se i a saber com millorar el negoci. Grandíssima persona”, conclou.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top