Ciutat

Pares totalment hiperconnectats, un mal exemple?

Pare hiperconnectat / PEXELS

El trajecte de tornada de la feina s’ha escurçat considerablement: després d’apagar l’ordinador, fas quatre passes per allunyar-te de la taula on treballes i, sense adornar-te’n, ja estàs escarxofat al sofà. Pel camí, parada de rigor prèvia a la cuina per atracar la nevera. Al davant, tornes a tenir una pantalla i ara devores sèries a Netflix. Encara tens prou traça per fer malabars contestant l’últim correu del dia amb la tauleta digital i, a la vegada, fer una llambregada ràpida al mòbil per posar-te al dia de l’última polèmica a Twitter.

Amb el teletreball, que sembla que ha vingut per quedar-se, els pares encara estan passant més hores connectats entre les quatre parets de casa. I per allà, ronden uns ullets que ho escruten tot i normalitzen el fet de no desenganxar-se d’una pantalla durant tot el dia. Els fills. Si no és des de l’exemple, com és possible educar-los digitalment perquè no esdevinguin, irrevocablement, adolescents viciats sense criteri?

“Es queden amb tot el que veuen des del dia que neixen”, explica sobre els infants Anna Ramis, pedagoga i autora del llibre De 0 a 3, res de pantalles? (Eumo). En el text alerta que hi ha nens d’aquesta franja d’edat que arriben a passar fins a dues hores i mitja davant de pantalles, la qual cosa –sustenta– perjudica la seva salut física, mental i relacional. Els pares, des del moment que la criatura és petita, segons Ramis, han de “començar a deshabituar-se” per no transmetre als fills patrons de conducta inadequats.

Ara bé, durant aquests mesos de confinament en què els nens no han anat a l’escola i s’ha instaurat generalitzadament el teletreball, molts progenitors no han tingut cap altra opció que passar-se un fotimer d’hores davant de l’ordinador o fent trucades davant d’ells. “Com a consell, els pares han d’ajudar a distingir molt bé els usos diversos que pot tenir el mateix aparell. Puc mirar fotos d’uns amics a la platja, un vídeo divertit de Tik-tok o una sèrie, i també puc connectar-me amb els companys de feina per treballar. Això ha de quedar molt clar i s’ha d’explicar als nens des de ben petits”, recalca Ramis. “Quan amb els aparells treballem, màxim respecte”, afegeix l’experta.

És més, Gerard Vilanova, autor d’El seu primer mòbil. Bones pràctiques per a la família digital (Horsori), troba un contrapunt positiu en el fet que els fills prenguin consciència dels pares teletreballant. “Pot servir perquè vegin que aquestes eines també serveixen per treballar. Perquè el vessant productiu guanyi pes per davant de l’oci i l’entreteniment”, reflexiona.

Publicitat

Per altra banda, l’educador evidencia que molts infants, per seguir l’activitat escolar del darrer curs des de casa, també van explorar un nou ús de la tecnologia: “Normalment, la primera aproximació a aquestes eines que fan quan són autònoms, el primer aparell de què disposen, és per divertir-se. Els nens també han vist que les eines són molt interessants per seguir connectats amb el seu dia a dia a l’escola, es potencia l’activitat productiva”.

En aquest sentit, Ramis exposa tres usos diferents dels aparells, que s’han de poder verbalitzar per tots els membres de la llar, clarament: per al lleure, per connectar-se amb la família i per treballar. Hi ha altres mesures, també, com les que Vilanova insta a inculcar a totes les cases amb criatures: horaris per estar desconnectats i un mapa d’usos dels aparells, per evitar que tots els espais estiguin “envaïts per la tecnologia”.

Rebolcades, passejar, jugar

Un dels objectius de l’educació digital és evitar que els mals usos de la tecnologia derivin en problemes de salut. En petits i també en grans, sovint convertits en esclaus sense horaris. En això hi ha poca distinció: retines perjudicades, sedentarisme, sobrepès... Cal evitar, també, que els aparells deteriorin les relacions familiars: “Si treballes amb pantalles, per salut física i mental, per donar cabuda a una relació sana, quan acabes de teletreballar s’ha d’interactuar amb els fills. Rebolcar-se, sortir

a passejar, jugar...”, exemplifica Ramis.

La pedagoga cita una idea de Carles Capdevila, aplicable a l’exemple digital que han de donar els pares: “Si no vols que els fills et canviïn la vida, no tinguis fills”, parafraseja. Per tant, després d’apagar l’ordinador, el trajecte ideal no és fins al sofà per mirar Netflix, Twitter i l’últim correu del dia, tot a la vegada. Sinó cap als fills.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top