En els últims dies, mitjans d’arreu del país han equiparat els greus aldarulls de Torre Pacheco (Múrcia) amb la baralla campal del passat 3 de juliol a Sabadell. La comparació era fàcil: en ambdós casos, la guspira va ser un acte delictiu atribuït a persones immigrades, i grups d’extrema dreta van aprofitar el malestar veïnal per desfermar la violència.
Es pot fer la mateixa lectura per a tots els desordres? S’assemblen Torre Pacheco i Sabadell, o no tenen res a veure? El Diari fa una anàlisi dels esdeveniments i de la resposta policial, i del clima social, econòmic i demogràfic per determinar si la comparació s’aguanta o és només un miratge.
Contextos socials incomparables
Experts en seguretat i migracions i els Mossos creuen que tant els aldarulls com les realitats de Sabadell i Torre Pacheco no es poden posar en el mateix sac. “Són com un ou i una castanya”, afirma Andreu Domingo, sociòleg del Centre d’Estudis Demogràfics.
Torre Pacheco, amb poc més de 40.000 habitants, és un municipi amb una economia rural, en plena zona hivernacles del Camp de Cartagena. Té una renda bruta mitjana de 21.568 euros a l'any, un 20% per sota de la mitjana de l'Estat.
- Un ultra intervé en una de les concentracions a Torre Pacheco
- EFE
Els estrangers representen un 30% de la població i estan encaixonats en un extrem i en els barris disseminats. Existeix una “línia divisòria” entre dues parts del poble: la benestant i la humil, on es concentra la classe obrera i la immigració, segons el sociòleg.
És precisament en aquestes zones on ha crescut més el sentiment de “ressentiment” per un “desplaçament per part de la població africana”. Domingo, que ha estudiat la realitat del municipi, apunta que la majoria són “temporers en situació d’explotació” en situació de pobresa.
La resposta política
Una diferència en la gestió de l’aldarull és la resposta institucional. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va sortir en primera línia l’endemà de l’aldarull al sud, acompanyada per representants dels Mossos i de la Policia Municipal, i va deixar clar que “anirien a la presó” tant els ocupes conflictius com els autors de l’escalada violenta a la Creu de Barberà.
- L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, amb els màxims comandaments de Mossos i de Policia Municipal
- Juanma Peláez
La resposta clara a la nostra ciutat constrasta amb les fissures polítiques per l’escalada de violència a Múrcia: els governs municipal, autonòmic i estatal van mostrar diferències des del principi, amb acusacions creuades sobre el desplegament policial. L’alcalde de Torre Pacheco, del PP, va trigar dos dies a pronunciar-se, i ho va fer vinculant immigració i delinqüència. Durant les primeres 24 hores, l’Ajuntament es va limitar a desmentir un fals comunicat en nom del consistori, que convidava a manifestar-se.
Una reacció policial “potent”
L’aldarull a la Creu de Barberà es va produir una sola nit, sense rèpliques destacables, a diferència de les quatre jornades de tensió a Torre Pacheco. La reacció policial a Sabadell va ser contundent des del primer moment: es van mobilitzar una seixantena d’agents de Sabadell i d’altres àrees policials, ARRO, BRIMO, la mateixa nit dels fets.
“Vam activar tots els agents de la ciutat i dels voltants per contenir-ho ràpidament. Hi va haver 60 policies allà en qüestió de minuts”, apunten fonts dels Mossos.
- Agents dels Mossos d'Esquadra desplegats a la Creu de Barberà l'endemà de la baralla campal
- Juanma Peláez
L’endemà, un dispositiu reforçat va contenir incidents majors. “La resposta policial va ser potent, més eficient i contundent a Sabadell. Es va aconseguir aturar el cop i es va enviar un missatge clar que no es podia repetir”, defensa Montserrat Iglesias, directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. L’experta demana la mateixa fermesa per evitar futurs brots de violència i avisa: “Compte amb l’efecte imitació”.
Fonts dels Mossos destaquen que la col·laboració “estreta” entre la policia i les entitats veïnals i comercials “va ajudar a contenir la violència” després de la baralla campal.
A Múrcia, la manca de recursos i de coordinació entre administracions ha perpetuat el desordre durant dies, segons Iglesias. Només el dispositiu de dimarts i dimecres passats, amb fins a 150 agents antiavalots, drons i un setge al municipi, va aconseguir frenar l’escalada. Cinc dies després.
Les detencions, útils para parar la sensació d’impunitat
L’acció delictiva va ser el detonant dels desordres tant a Sabadell com a Torre Pacheco: una ocupació per part d’un grup de multireincidents i una agressió a un senyor gran, respectivament. A tots dos llocs, els veïns es van sentir víctimes d’un clima de “total impunitat” i van respondre “autoorganitzant-se per garantir l’ordre, quelcom que trenca el nostre model de país: l’ús de la força és exclusiu de l’administració, mitjançant les forces i cossos de seguretat”, descriu Iglesias.
A Sabadell, just abans de la situació de tensió, els Mossos ja havien desallotjat els ocupes i arrestat dos dels inquilins per acumulació de fets delictius. “Ho vam fer en cinc dies, en temps rècord”, destaquen des de la policia catalana.
- Un banc amb taques de sang després de la baralla campal de la Creu de Barberà
- Juanma Peláez
Després de la batalla campal, es va detenir un jove menor d’edat com un dels autors de les ganivetades. Les detencions ràpides van enviar un missatge taxatiu per evitar l’escalada de la violència, segons Iglesias. “A Sabadell es va neutralitzar l’efecte crida amb totes les detencions dels qui van exercir violència”, constata.
Els Mossos mantenen una investigació oberta per a identificar la resta de participants i instigadors de l'aldarull.
En canvi, els ultres van tenir un temps molt valuós a Torre Pacheco, perquè la policia va trigar dos dies a detenir els tres autors de l’agressió. “Aquest temps va permetre crear un relat ideològic i que la realitat deixés d’importar, convertint un problema municipal en un de nacional”, explica l’experta en seguretat. A més, considera que la difusió de fotos de la víctima per les xarxes socials va aconseguir fer “la bola més grossa” i justificar la violència. Durant aquestes hores, es van poder mobilitzar radicals de tot l’Estat, incrementant la tensió al municipi.
El paper de l’extrema dreta
Ambdós aldarulls han comptat amb la complicitat de l’extrema dreta, però amb resultats molt diferents. Vox està sent investigada per la Fiscalia per haver encoratjat la violència a Torre Pacheco, i s’ha identificat un grup de supremacistes anomenat Deport Them Now UE, que hauria mobilitzat gent per a una “cacera de moros”.
“Fan bandera d’això, aprofitant la sensació d’impunitat, quelcom impensable abans per la pressió del políticament correcte”, indica Andreu Domingo.
- Una de les escenes de violència que es van viure a la Creu de Barberà (Sabadell)
- JUANMA PELÁEZ
Els regidors de Sabadell i altres membres i simpatitzants de la formació ultra van intentar escalfar l’ambient al sud sense èxit: l’acció policial ja havia desinflat la crisi i només hi va assistir un grup reduït de veïns.
La realitat electoral també mostra grans diferències: el suport social de l’extrema dreta a la Creu de Barberà és residual si es compara amb el barri de San Antonio de Torre Pacheco: un 11% davant un 27% en les últimes eleccions generals. Vox fins i tot va guanyar-hi en els comicis de 2019, superant el PP.
