El mes d'octubre tanca cada any amb un dels moviments en clau local que més interessa la ciutadania: les actualitzacions de les ordenances fiscals. Enguany, a la comarca, en general s'imposa el que es podria titllar com una política de contenció, que aposta majoritàriament per congelar o ajustar els impostos i les taxes del 2026 amb pujades lligades a la variació anual de l'IPC -per sota del 3%-. És el cas de municipis com Badia, Montcada i Reixac o Cerdanyola. Sempre, amb els matisos que fixa cada localitat en un apartat ple d'asteriscs, lletra petita i particularitats.
La decisió dels governs locals, que arriba sempre envoltada d'una gran expectació perquè afecta directament la butxaca dels veïns, atenua en molts indrets un clima de tensió social que va aflorar l'any passat en ciutats com Sabadell. Aleshores, bona part dels consistoris vallesans van introduir un segon tribut en la gestió dels residus, emparant-se en una nova normativa europea que havia d'implementar-se com a màxim l'abril del 2025. Una llei que, segons els responsables públics, obliga la ciutadania a cobrir íntegrament el cost de la recollida i el tractament de les deixalles. Així, molts residents ja han patit en l'exercici anterior l'increment en el rebut. El marge d'un any per introduir-ho a les ordenances, però, ha fet que les reaccions no hagin estat simultànies al territori. En alguns punts, la crispació s'ha fet visible més tard, quan la carta arriba a les cases i fa palès l'impacte de les noves polítiques municipals en l'economia domèstica.
Sant Quirze, principal focus de l'agitació social
Ara, el malestar es focalitza en localitats que han modificat el càlcul emprat per fer el cobrament. Un dels escenaris amb més indignació latent és Sant Quirze, que en els últims dies ha vist als carrers una onada de rebuig a la decisió del govern d'Elisabet Oliveras. L'Ajuntament ha anunciat que congelarà els diferents tributs el 2026. "Suposa deixar unes factures molt elevades que, a més, a partir d'ara només poden créixer". "És insostenible", alerten diferents veus veïnals. En algunes llars, l'import s'ha multiplicat per dos o fins i tot més i els arguments sobre reduccions i bonificacions exposats per l'executiu no convenç la població.
Fins a l'1 de desembre, els contribuents tenen temps de presentar documentació per rebaixar el cost en funció de diferents variables. Però el malestar es manté i les protestes s'han aguditzat en les últimes hores, amb llançament de bosses d'escombraries i xiulades a les portes del ple. Dijous, la mobilització va tenir lloc a La Sala Salut Pastor de La Patronal. Els Mossos i la Policia Local es van haver de desplegar davant la cridòria d'un nombrós grup. El debat sobre la pujada del servei de l'aigua, gestionada per l'empresa municipal, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Les proclames van apuntar a la gestió d'Oliveras i els cossos de seguretat van haver d'impedir que l'agitació es traslladés a l'interior de l'edifici.
- Bosses d`escombraries al ple de Sant Quirze com a mostra de protesta
- Juanma Peláez
També a Santa Perpètua, grups veïnals han amagat amb mobilitzar-se -finalment, sense repercussió al carrer- en les últimes setmanes alertant d'una pujada en l'IBI fruit d'un canvi en el coeficient aplicat -que ha passat del 0,582 al 0,644-. Una “actualització moderada”, segons va defensar el regidor de Serveis Econòmics, Marçal Solà. Traduït al paper, suposa al voltant d'uns 40 euros anuals més destinats a aquest impost. A la localitat, les crítiques també han arribat per la gestió dels residus, amb un nou model que no convenç una part de la ciutadania i que ha comportat una despesa extra a les llars. En aquest cas, la taxa municipal es congela, mentre que la comarcal aplicarà la taxa justa a partir de l’ús del nou model de recollida. Una fórmula que, com passa en altres llocs, penalitza un reciclatge ineficient, repercutint en el cost del servei a la gent. "Paguem tots per culpa d'aquells que no reciclen", s'escolta com a postura estesa arreu.
A Sant Cugat, el govern municipal va presentar una proposta amb un increment de l'IBI del 2,4%. Però on també es notarà més l'encariment és en la taxa de recollida de residus, que creix un 26%. Com en altres punts, els grups al capdavant del ple han tirat endavant els projectes en el marc dels pressupostos de l'any que ve entre crítiques de les respectives oposicions, que alcen la veu de forma generalitzada. Qüestionen un sistema que en molts casos escanya els veïns i que obliga a pagar més sense que el servei es vegi clarament millorat.
Una eina de transformació
"A Castellar, no són taxes justes. L'any passat ja vam experimentar una pujada important, que permetia suavitzar ara l'increment. És una estratègia de contenció, però no afronta el repte real", diu Dolors Ruiz (ERC), cap de l'oposició. L'aposta dels consistoris, sosté, ha de perseguir que les ordenances promoguin nous hàbits més sostenibles. "Si bonifiques un bon reciclatge i incentives que es redueixi el volum de brossa, faràs que tothom s'hi enfoqui més. Les ordenances són una eina per transformar com ens comportem. En canvi, tenim propostes continuistes, que no impulsen polítiques valentes", lamenta. Un exemple a la vila és la introducció d'una bonificació per la retirada de l'amiant. Un dels grans cavalls de batalla dels republicans, que consideren que la intervenció en aquest camp no ha estat prou decidida per part del govern.
Sigui com sigui, els responsables econòmics locals fan equilibris per convèncer sobre les adequacions anuals, un moviment que posa tothom en alerta. Tal com s'estén per la comarca, l'aprovació de la revisada contribució arriba amb la voluntat dels governs d’equilibrar l’esforç fiscal, protegint les economies domèstiques i assegurant el funcionament del conjunt de serveis que rep la ciutadania. A pesar de la pedagogia, la carpeta calenta emergeix cada tardor en el debat polític i ciutadà.
