L'aplicació de la zona de baixes emissions (ZBE) en els municipis vallesans ha tornat a emergir en la primera línia política en aquest tram final d'any. Inicialment, la llei del canvi climàtic aprovada pel govern espanyol el 2021 establia l'obligació d'implantar ZBE a les localitats d'entre 20.000 i 50.000 habitants que superessin els límits marcats per al diòxid de nitrogen i per partícules. Posteriorment, el Govern català va aprovar un decret, l'any passat, que hi afegia l'ozó i que establia que la Generalitat havia de fer una revisió anual del compliment dels valors. Amb l'anàlisi feta aquest 2025, hi ha 24 municipis catalans que a priori havien de posar en marxa el sistema de control aquest gener i que ara en queden exclosos. De tots ells, n'hi ha sis que són al Vallès Occidental.
Concretament, el nou escenari afecta Barberà, Castellar, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Quirze i Santa Perpètua de Mogoda. Tots aquests llocs queden exempts d'impulsar la ZBE, malgrat que els consistoris treballaven fins ara amb la perspectiva d'haver-ho de fer. La majoria de governs municipals han celebrat la notícia, destacant el bon símptoma del canvi de plans: atesa la normativa, la qualitat de l'aire és prou bona per no haver de promoure mesures que limitin la circulació de vehicles en determinades àrees. El missatge és pràcticament unànime i es resumeix en una idea: la 'pròrroga' permet treballar amb més garanties i confirma que, segons defensen els executius, els plans vigents per reduir la contaminació funcionen. Més enllà de treure pit, el món local descarta caure en el relaxament. "L'Ajuntament manté el compromís de seguir impulsant accions que contribueixen a enfortir la qualitat de l'aire i promoure un model de mobilitat eficient i respectuós amb l'entorn", expressaven des de Barberà. Una línia similar manifestava Yolanda Rivera: “Continuarem avançant i cuidant allò que és essencial: la salut, el benestar i la qualitat de vida de la gent que viu a Castellar”, valorava.
- Cartell de zona de baixes emissions (ZBE)
- David Chao
Les reaccions, però, no han estat totes positives. Les crítiques han aflorat especialment a Santa Perpètua. L'equip de govern es va mostrar "perplex" després d'assabentar-se a través dels mitjans de comunicació que no havia d'implementar la ZBE abans de l'1 de gener. El consistori va voler corroborar-ho amb la Generalitat, que va enviar hores després la confirmació de l’aixecament de l’obligació a través d’un escrit tramès per la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang. La ZBE de Santa Perpètua va entrar en fase informativa l'1 de desembre i no preveia aplicar sancions fins al març del 2026. Aquest divendres, es va produir una reunió per abordar la qüestió. Finalment, fonts municipals anunciaven que portarà a aprovació al proper ple la suspensió de l’aplicació de la ZBE. “La Generalitat ha de reconèixer l’error i ha d’actuar d'acord amb la legalitat, publicant com assenyala la llei la nova llista de municipis”, assevera l'alcaldessa perpetuenca, Isabel Garcia.
Un plantejament llargament debatut
La implementació de les zones regulades ha estat sobre la taula en els últims anys. De fet, les regidories dels territoris en el punt de mira han avançat feina al llarg dels últims mandats per respondre a les exigències de les polítiques fixades en clau de país. Ara, però, el context ha canviat, i torna a afegir incertesa entre els responsables i la ciutadania. "Hem dedicat molts esforços i recursos humans i econòmics a la implantació de la ZBE, començant per la redacció del Pla de Mobilitat fins a la redacció de l'Ordenança, l'adquisició i la implantació de les càmeres. Hem fet els deures; la norma ens marcava que la ZBE havia d’estar vigent abans de l’1 de gener de 2026 i així ho hem fet, malgrat que complir amb la legalitat ha estat una mesura força polèmica a la població”, deia Garcia. "No pot ser que ens canviïn les regles de joc sense avisar i un mes abans de l'obligació efectiva", denuncia, reclamant respostes i que els càrrecs assumeixin les responsabilitats pertinents. Amb tot, com en la resta de líders polítics locals, celebra que sigui la millora de la qualitat de l'aire el que hauria tret el municipi de la llista.
Més enllà d'excepcions i particularitats, els ritmes són diferents en l'entorn vallesà i cada ciutat adapta la seva regulació amb l'objectiu final de reduir les emissions. A Cerdanyola, està en vigor des de l'1 de juliol del 2024, però l'Ajuntament va aprovar aquest any una moratòria que eximeix els conductors de vehicles censats al municipi de pagar multes fins al 2028. En canvi, sí que paguen els no residents. Aquesta setmana, Terrassa ha ampliat la zona fins a l’avinguda d’Àngel Sallent, activant el control sancionador per als vehicles més contaminants que accedeixin al nou àmbit. Amb aquesta actuació, es consolida el mapa definitiu a la ciutat, que afecta vehicles sense distintiu ambiental ni autorització. Els càlculs de les administracions apunten al voltant d'un 3% del parc mòbil. També Sabadell té activa la ZBE al centre des de l'1 de desembre, amb multes de fins a 200 euros. En el cas de Sant Cugat, poden arribar als 500 euros.
La normativa vigent
Sigui com sigui, dimecres de la setmana passada va transcendir la marxa enrere en aquestes sis zones i ara el tauler ha canviat. El decret de la Generalitat, a través del qual es va aprovar el Pla de qualitat de l'aire, concreta fixava uns criteris a partir de conceptes com el valor límit o el valor objectiu. A la pràctica, això afegia l'ozó, ja que és el que té establerts valors objectius, mentre que l'NO2 i les partícules tenen valors límit. El text amplia l'obligació d'implantar les ZBE als municipis que presenten superació per ozó -concretant, cinc anys per sobre-. Com que la disposició addicional del decret diu que el Departament de Territori ha de revisar i actualitzar el llistat anualment en funció de les superacions dels llindars establerts, toca fer un canvi de rumb. El debat s'ha reobert i els consistoris esperen ara noves instruccions.
