Els ocupes que viuen als pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell –ara una quinzena aproximadament–, es troben encara a l’espera del desallotjament. Mentrestant, alguna de les persones que es refugiaven a l’immoble han trobat una segona oportunitat, com ara l’Elvis Teboh, de la mà d’un voluntari vallesà que ha decidit obrir les portes de casa per acollir cinc persones. Es tracta d’Àlex Puy, que els ha obert una casa que té a Terrassa. “Només vull que deixin de patir i es puguin recuperar, no vull que pateixin el mateix que vaig viure jo”, afirma. I és que ell durant anys va viure al carrer.
L’oferiment va néixer d’una trucada a l’entitat Ningú Sense Sostre, la mateixa que anys enrere havia ajudat Puy quan ell mateix estava en situació de sensellarisme. “Tenia habitacions buides i vaig posar-les a la seva disposició, em sentia malament de tenir espai i saber que hi ha gent que viu al carrer”, exposa. “Va ser un oferiment caigut del cel”, exposa Joan Solé, des de l’ONG. “Quan dormia al carrer sense res a la butxaca, l’entitat em va acollir. El més dur no és passar gana i tenir fred, sinó sentir que fas por a la resta de persones. Jo creuava de vorera per evitar incomodar la gent”, relata. Aquella mà estesa de l’entitat –pagava un euro al dia per viure a la llar i rebre menjar– li va canviar la vida: “Quan algú et dona opció a un habitatge i et pots dutxar cada dia, tornes a sentir-te persona. He tingut molta sort, i no puc negar ajuda a la resta quan jo l’he rebuda”, explica.
Entre els 16 i els 34 anys, Puy va patir addiccions que van marcar la seva vida i va acabar vivint al carrer. “Jo vaig ser molt fort, però és molt dur viure al carrer. Vaig evitar tenir relació amb persones que estiguessin en la meva situació, caminava 20 quilòmetres cada dia, i, en el moment més crític, uns voluntaris de Sabadell li van oferir un llit i un plat calent. Ara ell vol tornar tot allò que va rebre en el seu moment. “Vaig oferir-me a l’ONG perquè buscava un perfil de persones a qui poder ajudar i les persones que acullo són persones amb bons valors i col·laboren amb tot. No paguen cap lloguer, només s’encarreguen de les despeses”, exposa. “No vull diners, només conservar la sort que ara tinc”, diu. L’Alex només ha expulsat una persona per “agressió verbal” a un altre resident.
