Per a Adrià Garcia, el pessebre és un llenguatge artístic i una manera d’entendre el Nadal. Apassionat dels diorames, ha creat nombrosos pessebres que avui es poden visitar en diferents punts de la ciutat. El 2015 va rebre el títol de mestre pessebrista, un reconeixement a una dedicació de tota una vida. De fet, la seva trajectòria comença ben aviat. “Vaig començar a fer pessebres a l’agrupació de pessebristes quan en Marcelí Pol feia pessebres populars i masterclass els dissabtes a l’Acadèmia Catòlica”, recorda. Allà va aprendre a treballar amb suro i molsa, a fer recomanacions bàsiques i a estimar aquell món. Tenia només cinc anys, però ja ho tenia clar. A casa, cada Nadal es preparava pel concurs de pessebres, on el jurat els orientava sobre com millorar. Adrià guanyava premis i anava pujant de categoria gairebé sense adonar-se’n.
Quan tenia vuit anys, el seu pare es va apuntar a un curs de diorama de guix, el material que abans era habitual. Tot i que el curs era per a adults, Adrià va insistir fins que el van deixar participar-hi les darreres setmanes. L’any següent ja feia un petit pessebre i, amb el temps, va arribar a crear els grans muntatges de la sala principal de l’agrupació. S’ha centrat en el suro i la molsa. Als 18 anys va rebre el títol de mestre pessebrista.
Sobre els secrets per fer un bon pessebre, Adrià recomana tenir caixes de fusta, jugar amb les alçades, les mides i les perspectives, i netejar molt bé la molsa abans de col·locar-la. També aconsella anar al bosc a buscar vegetació per ambientar l’escena, com branques d’alzina o farigola. La il·luminació, millor discreta i amagada, sense pampallugues. Un cel al fons dona profunditat; el paper de plata pot simular l’aigua, i el bicarbonat és ideal per fer neu.
Un dels seus trucs és ruixar la molsa amb aigua i colorant verd i groc perquè llueixi més. Però, sobretot, Adrià defensa un pessebrisme accessible. “Amb quatre suros i uns cargols pots fer un estable”, assegura. “No cal gastar molts diners: cal imaginació, ganes i perdre la por. I si el pessebre es posa a la finestra, a la vista de tothom, encara millor”, explica.
