Les fórmules dels estudiants de Sabadell per aprendre's el temari i "no morir" en època d'exàmens: "Gravo un àudio i el vaig escoltant"

Quan arriba l’època d’exàmens, les biblioteques de Sabadell es transformen. Entre piles de llibres, resums acolorits i bolígrafs que no paren de moure’s, els estudiants busquen el seu racó perfecte per rendir al màxim. Alguns hi arriben sols, i altres en grups que es donen suport, tot compartint fórmules, apunts i estratègies de supervivència. Entrevistem l’Alba, la Paula, l’Aina, el Martí, el Marc i la Caridad, cadascun amb la seva manera única d’organitzar-se.

“Cada assignatura la preparem diferent”

La Paula té clar que cada examen és un món diferent. “La preparació sempre és en funció de l’assignatura que toca”, explica. En el cas de les matèries científiques, com la química, selecciona les fórmules, anota quan s’han d’aplicar i després es dedica a practicar exercicis repetidament. En canvi, en altres matèries opta per “fer apunts, resumir i marcar les parts més importants dels apunts”. La clau, assegura, és adaptar sempre el mètode d’estudi al tipus de contingut. El Dídac, en canvi, és més pragmàtic: “Agafo la presentació que fa el professor i em creo un document a part”. “El faig a la meva manera”, diu. A partir d’aquí, copia i sintetitza les parts més rellevants per anar-les repassant. Això sí, tots dos coincideixen en el lloc ideal per fer colzes: prefereixen desplaçar-se a la biblioteca per mantenir la concentració o comentar els dubtes que vagin sorgint.

“Em faig un àudio explicant el temari i me’l vaig escoltant”

La Caridad té un mètode d’estudi molt personalitzat. Combina tècniques tradicionals, però després li posa el seu toc personal. “Començo preparant el temari amb un resum escrit”, explica. “Però, després, em gravo un àudio amb la meva veu i me’l vaig escoltant”, afegeix. Això permet, per exemple, anar repassant el temari mentre camines pel carrer. O mentre ets al tren o al cotxe. “I al final, la nit d’abans de l’examen em faig com una repassada intensa de tot el temari”, explica. En Marc, en canvi, s’ajusta més al mètode “de tota la vida”. El que li va millor és acumular la major part de l’esforç sobretot el dia abans de l’examen: “Agafo el llibre, m’ho llegeixo, repasso i memoritzo”. “I després que sigui el que Déu vulgui”, diu, entre rialles. Això sí, el Marc prefereix un entorn conegut per estudiar, per això passa més temps fent colzes a casa que a la biblioteca. Dos estils ben diferents per afrontar un repte compartit: aprovar.

“Ens va bé estudiar acompanyats per compartir dubtes”  

El Martí admet que fins una setmana abans dels exàmens fan “vida força normal”. “Que també està bé!”. Però quan s’acosten les dates complicades d’exàmens, fan un canvi de xip radical. “Ens comencem a centrar i a organitzar per tenir-ho tot preparat”, diu. Els cinc dies previs a la prova, ja es converteixen en intensos. El Marc ho resumeix amb una imatge molt clara: “Bàsicament, vivim a la biblioteca”. Coincideixen que és el millor espai per estudiar: hi ha més silenci i menys distraccions que a casa. A més, valoren el treball compartit: “Aquí, podem preguntar dubtes i ajudar-nos mútuament. Fa que el procés sigui més eficient”. 

“A la biblioteca vinc a fer resums”

Per a l’Alba, l’època d’exàmens té un escenari clar: la biblioteca. “Vinc a fer sobretot els resums que després em miro per anar repassant”, explica. És el seu punt de partida per ordenar continguts i començar a interioritzar la matèria. Acostuma a venir acompanyada de companys de classe, un element que considera “clau”. “T’ajudes mútuament”, diu. Tot i que a casa també podria estudiar, assegura que l’ambient no és el mateix: “A casa estic amb la família i aquí estàs en un entorn que et permet concentrar-te més perquè està tothom fent el mateix”. 

“L’ambient de la biblioteca em convida a concentrar-me més”

L’Aina aposta per tècniques actives d’estudi, i no limitar-se a memoritzar i memoritzar. El primer pas és “passar els apunts a net”, inicia. Quan ja els ha llegit de dalt a baix i ha retingut alguns conceptes, els deixa de banda i posa a prova la memòria. “Aleshores, agafo un full en blanc i vaig escrivint tot el que recordo”, sosté. És el que es coneix com a record actiu, explica l’Aina. A més, complementa l’estudi amb exercicis pràctics d’altres anys. Ella tria la biblioteca: “hi trobo silenci i tranquil·litat”. A més, l’ambient de treballar que s’hi respira la motiva a estudiar i a concentrar-se, diu.