El Govern de la Generalitat estudiarà la construcció d'un tramvia entre la UAB, Sabadell i Terrassa. Així ho han pactat l'executiu de Salvador Illa i els Comuns, que han fet públic un acord per als pressupostos de 2026 aquest dijous. El document, a què tingut accés el Diari, preveu millores en matèria de mobilitat i ensenyament. "Sabadell en surt molt beneficiada perquè podrà afrontar els principals reptes que tenim", constata el líder dels Comuns a la ciutat, Joan Mena.
El departament de Territori haurà d'encarregar un estudi de viabilitat per desenvolupar el TramVallès, un nou servei de metro lleuger que donaria servei de transport públic als barris de Sabadell i de Terrassa que no tenen tren a la vora. La línia de tramvia utilitzaria el traçat de l'N-150 i, per tant, creuaria la ciutat a través de les carreteres de Terrassa i de Barcelona. "És la millor solució de mobilitat per als veïns del Sud, els més afectats per la crisi de Rodalies que patim", defensa Mena. El TramVallès també permetria fer transbord entre els serveis existents de Rodalies, FGC i autobusos.
- El portaveu dels comuns, Joan Mena
- Juanma Peláez
En les últimes dècades, s'han plantejat projectes de transport públic per enllaçar les dues capitals del Vallès. Una de les més recents és connectar Terrassa, Sabadell, la UAB i Barcelona per Mundet amb un nou servei d'FGC, que la Generalitat va estimar en més de 1.800 milions d'euros. Els Comuns consideren que el tramvia és una alternativa eficient i realista: calculen que es podrien transportar entre 4.000 i 8.000 persones per hora i sentit amb un cost econòmic "entre sis i deu vegades per sota" d'una línia de metro.
Els Comuns insisteixen en la construcció dels intercanviadors entre les línies S1 i S2 d'FGC i l'R8 de Rodalies a Sant Cugat, que permetrien anar de Sabadell a Granollers amb un transbord a Volpelleres, sense necessitat d'anar fins a Barcelona. A més, consideren necessari que s'impulsi una nova estació de Rodalies a Barberà del Vallès que enllaci les línies R4 i R8. El pacte també reserva 21 milions d'euros per a un pla de millora de la xarxa d’autobusos interurbans i els Comuns demanen aprofitar-lo per incrementar les freqüències de Sabadell a Barcelona i a altres municipis de l'entorn.
Acord per als barracons
Els Comuns han situat Sabadell com un dels disset municipis del país on s'ha d'actuar de manera urgent en millores d'equipaments educatius. En el capítol d'inversions territorialitzades, el pacte preveu eliminar els barracons de les escoles Arraona, Virolet i Narcisa Freixas i construir els equipaments definitius de manera prioritària. Mena defensa que la "dignitat" de les escoles i instituts públics és "innegociable" perquè contribueixen a "corregir les desigualtats i fomentar la igualtat d’oportunitats". “La Generalitat té un deute històric amb l’educació pública a Sabadell, que es fa evident en la presència de mòduls prefabricats. Ara, amb aquest acord de pressupostos, es començarà a corregir”, defensa Mena.
La clau: la llei contra la "compra especulativa" d'habitatges
L'acord de pressupostos s'ha desencallat després que s'hagi desencallat una de les prinicpals demandes dels Comuns: la modificació de la llei d'urbanisme que permeti que els ajuntaments puguin limitar les compres "de caràcter especulatiu en el mercat immobiliari". El canvi legislatiu s'haurà de portar al Parlament abans del 30 de juny. L'acord de pressupostos preveu destinar 1.250 milions d’euros a polítiques d'habitatge: 300 per a compra, 300 per a ajuts al lloguer i 150 per a rehabilitació. A més, l’Institut Català de Finances aportarà 600 milions addicionals per a habitatge i 50 més per a rehabilitació.
Un dels canvis principals és l'ampliació de la partida d’ajuts al lloguer en 106 milions d’euros perquè una quarta part dels llogaters se'n puguin beneficiar. Per aconseguir-ho, s’elevarà el límit d’ingressos per accedir-hi, de 25.200 a 36.279 euros bruts anuals. En paral·lel, l'acord preveu rehabilitar 150.000 habitatges en set anys per incorporar-los al parc protegit. També s’incrementa fins als 400 milions la convocatòria de la llei de barris i es destinen 30 milions a un pla de xoc contra el sensellarisme i el barraquisme.
