“Hem de marxar perquè aquest preu no el podem assumir”, exposa Saray Castillo, veïna d’un bloc de lloguer social del carrer de Budapest, a Can Llong. El preu que paga per viure-hi és de 617 euros, però la renovació del contracte arriba amb sorpresa: si volen continuar als pisos hauran de pagar un lloguer que s’enfila pràcticament als 900 euros. “Això no és un lloguer social, no és assequible”. La seva família va entrar a viure-hi fa uns 12 anys, quan es van inaugurar els pisos. Aleshores, el preu era de 427 euros. Ara, lamenta que haurà de fer maletes i buscar un altre indret on fer vida.
No és l’únic cas: diversos veïns assenyalen aquest increment i lamenten que no es pugui arribar a un acord amb la propietat. Els habitatges del carrer Budapest formen part del parc de protecció oficial gestionat per SBD Lloguer Social, una societat mixta formada en un 80% per la privada Cevasa i un 20% per l’empresa d’habitatge municipal Vimusa. Això implica que, tot i ser habitatge protegit, és la part privada la que fixa el preu del lloguer. “És desorbitat, parlem d’una pujada molt important”, exposa Sara C., una altra de les afectades.
- Saray Castillo, una de les veïnes afectades
- VÍCTOR CASTILLO
El cas de l’Eva és similar. Viu a la promoció de Cevasa des del 2013. Fins ara havia pogut fer front al lloguer de 660 euros, però amb la renovació, que li ofereixen per set anys, la situació canvia radicalment. “És cert que els preus pugen, però ara és desorbitat”, lamenta. Com a mare monoparental, admet que no sap quant temps podrà aguantar amb la nova pujada. Segons explica, el nou lloguer serà de 886 euros mensuals. Ara bé, li han ofert una “facilitat” temporal: pagar 730 euros el primer any i 800 el segon. L’Ana és un altre cas que tem per la pujada: malgrat que encara no s’ha complert el contracte, ara paga 762 euros. “El lloguer social... econòmic no és”, assenyala.
Una de les problemàtiques afegides que assenyalen els residents afectats és que, en estar empadronats en un habitatge de lloguer social, no poden accedir a altres opcions d’habitatge públic per exemple gestionades directament per Vimusa. “No puc tornar a inscriure’m per accedir a un pis més assequible perquè ja em consideren dins del sistema. Però aquest pis no és assequible”, denuncia la Saray.
- Saray Castillo, una de les veïnes afectades
- VÍCTOR CASTILLO
Dins dels límits legal
El preu d’habitatge de lloguer protegit (HPO) està limitat, però els seus beneficiaris assenyalen que és “molt elevat” i proposen “arribar a acords o recollir signatures per a frenar l’increment”. Segons els darrers registres oficials de la Generalitat, el lloguer màxim per metre quadrat útil pot arribar fins als 10,65 euros el metre quadrat, a banda del preu dels espais annexos (traster o pàrquing, per exemple).
Un habitatge de 70 metres quadrats com els de Can Llong podria legalment tenir un lloguer de fins a 745,5 euros. A banda, els extres: en el cas dels pisos del carrer de Budapest –que disposen de garatge i traster–, podrien ascendir als 190,76 euros més. És a dir, el màxim podria ser d’uns 936,26 euros per lloguer.
Una xifra que, malgrat estar dins de la normativa, “s’allunya del concepte de lloguer assequible”, lamenten veïns. La propietat opera sense sobrepassar els límits màxims legals, però el cost dels habitatges “és del tot inassumible” per a la majoria d’inquilins.
