Els voluntaris, engranatges de la protectora d’animals de Sabadell: "És la forma més maca de sanar"

Un any més, s’abandonen més animals a Sabadell dels que s’adopten. Pocs dies abans de tancar el 2025, la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell ha acollit al refugi 630 animals, un 2% més que el 2024. I 571 gats i gossos han trobat família, una xifra que malgrat impulsar-se un 14,6% en un any, continua deixant un rastre negatiu, amb més animals que entren que no pas que troben una segona oportunitat. En concret, els gats han estat els protagonistes del 2025 a la protectora: han entrat 234 gossos (un 3% més) i 396 gats (2% més respecte al 2024). Les dades d’adopcions mostren un comportament desigual: mentre que les adopcions de gossos han baixat lleugerament –122 gossos, un 3% menys que l’any passat–, les de gats han experimentat un fort augment, amb 319 gats adoptats, un 31% més que el 2024. Claudia Matheja, responsable de la Lliga Protectora, adverteix que l’augment d’entrades continua posant pressió sobre la capacitat del centre: “Cada setmana arriben animals i necessitem resposta de famílies adoptants”, explica Matheja. 

I perquè la protectora funcioni, no n’hi ha prou amb adopcions: cal un motor humà que la sostingui dia a dia. Els voluntaris, col·laboradors i padrins són els engranatges que fan rodar el refugi: segons les dades més recents facilitades per la protectora, hi ha un centenar de voluntaris, 20 col·laboradors esporàdics i 230 padrins d’animals. “La seva ajuda és imprescindible perquè tot funcioni”. Al gener, l’entitat obrirà convocatòria perquè entrin nous voluntaris.

A banda, recentment, del refugi han impulsat una campanya per apadrinar gossos potencialment perillosos (GPP), una iniciativa enfocada a donar visibilitat als gossos catalogats com a potencialment perillosos que, sovint, tenen més dificultats per ser adoptats. “Se’ls denomina perillosos, però en realitat són nobles, afectuosos i lleials, però el seu aspecte i la seva raça fan que gairebé ningú es fixi en ells”, lamenten de la protectora. Les acollides temporals i l’apadrinament són alternatives per a qui no pot adoptar, però vol donar suport a la protectora. Les acollides ofereixen una llar provisional durant èpoques de fred o calor. L’apadrinament, en canvi, implica una quota mensual —12 euros per als gats i 15 per als gossos— mentre els animals continuen vivint al centre. Els padrins poden visitar-los i, en el cas dels gossos, treure’ls a passejar per la Salut. “Prioritzem els animals de llarga estada, l’apadrinament els ajuda a socialitzar”, exposava Mònica Jordà, responsable del programa. Amb l’arribada del fred, la Lliga Protectora fa també una crida urgent contra el fred i demanen ajuda per a dotar de mantes i abrics de talla L i XL els gossos del refugi. Segons Matheja, es tracta d’una necessitat prioritària per combatre el fred que viuen els animals al refugi.

Cinc voluntaris del centenar que fan funcionar la Protectora expliquen quin és el motor que fa que s’hi impliquin:

Paula Gómez, Equip Canins

La Paula ha conviscut amb gossos des que era una nena i coneix de primera mà l’amor animal. Quan va assabentar-se que les protectores anaven desbordades, va decidir col·laborar-hi, ara fa uns anys. També ha adoptat una gossa que havia apadrinat, un animal que van abandonar i mai van reclamar.  “Ser voluntària és la forma més maca de sanar. El que fem té impacte directe en els animals, però els voluntaris també sortim molt ben parats”, assegura. Segons l’experiència de la Paula, es viu amb un fort component emocional. “Es creen vincles molt profunds”, destaca, i assenyala també el canvi que viuen un cop tenen una llar: “Quan se senten segurs, l’ansietat es dissipa. En una setmana poden fer un canvi increïble”. També viu la part crua del voluntariat: quan adoptants retornen els gossos a les reixes. “El seu estat empitjora, ho passen molt malament”, lamenta. 

Aureliano Vivas, Equip Jardineria

“En els pobles era molt habitual veure gossos abandonats... ara, això, per sort i gràcies a les protectores no passa”, recorda l’Aureliano, voluntari de la protectora d’animals des de fa uns anys. Malgrat que no és jardiner de professió, està desenvolupant-se com a tal als patis i jardins de la protectora, que procura deixar impol·luts, també perquè els animals els puguin gaudir. “El manteniment és molt més important del que sembla, no donem l’abast!”, exposa. Treuen espigues, habiliten espais d’estada, planten vegetació antimosquits per evitar l’ús d’insecticides... “És molt elemental la nostra tasca, però trobem a faltar una persona més professional del sector que ens pugui guiar”, comenta. Ja jubilat, sosté que viu amb agraïment una feina que desenvolupa cada dos o tres dies i li aporta “pau i claredat mental”, fet que “no canviaria per res”. 

Albert Carceller, Equip Fotografia

L’Albert Carceller va entrar fa un any a l’equip de fotografia de la protectora i busca treure la millor cara de cada animal. Explica que a casa sempre havien tingut animals i que, en descobrir com podia col·laborar, va sentir que havia de fer alguna cosa per aquells gats i gossos que “viuen tan estressats al refugi”. Hi va dos cops al mes a retratar-los i confessa que, tot i que és dur veure animals estressats, és “infinitament gratificant” saber que una imatge pot impulsar una adopció. Recorda especialment un pastor belga adoptat després d’una sessió. “Veig que la meva feina té un impacte directe, i això és el que em fa seguir”, diu.

Noelia Morenete Equip Escoles

La Noelia va iniciar el seu contacte amb la protectora fa anys, quan el 2017 va decidir apadrinar gossos de l’entitat. No va ser fins al 2021 que va començar com a voluntària: el seu paper és sensibilitzar els infants que visiten les instal·lacions sobre la cura responsable dels animals. “L’impacte és immediat, la majoria dels alumnes que ens visiten empatitzen amb els animals, es veu als seus ulls”, expressa Morenete. Tot i que els inicis com a padrina van ser “durs”, diu que tota ajuda deixa una empremta positiva.

Emma Bosch, Equip Estands i Equip Mans i Potes

L’Emma Bosch va arribar a la protectora fa ja més d’una dècada, l’any 2014, quan va adoptar la Xispa. Aquella experiència la va portar a apadrinar gossos i a descobrir tot un món que la va captivar. Després de conèixer altres voluntaris i endinsar-se en el món del voluntariat, va sumar-se als equips Mans i Potes i Estands. Amb els anys, va assumir tasques de recepció i finalment va entrar a la junta, que avui presideix. Assegura que el voluntariat compleix totes les seves aspiracions de poder ajudar al màxim possible els animals, fet que li aporta “pau, felicitat i el sentiment profund d’ajudar als éssers que ho necessiten”, una tasca que “no canviaria per res en el món”.