El model d'Avaluació Integral per a la Millora (AVIM), que el Departament d’Educació ha començat a aplicar aquest curs en alguns centres catalans ha obert un debat a l’Institut Pau Vila de Sabadell, un dels seleccionats a participar-hi. L’AVIM és una eina que combina l’avaluació interna i l’avaluació externa per part de la inspecció, i que vol obtenir una radiografia precisa del centre i les seves necessitats a partir d’observacions a l’aula, entrevistes i qüestionaris, segons va detallar l'executiu. Aquesta informació ha de permetre detectar fortaleses i mancances i orientar plans de millora reals en àmbits clau, com llengua i matemàtiques.
El professorat del Pau Vila, però, considera que el sistema no aportarà solucions als problemes que afronten dia a dia. En un claustre extraordinari, els docents van decidir per unanimitat fer públic el seu malestar. En una carta, expressen que mecanismes d’avaluació impulsats per l’administració —com aquest— sovint acaben convertint-se en "invertir una ingent quantitat d'hores, que després no té cap conseqüència en la pràctica docent". "Estem canviant reunions d'equip docents amb alumnes per fer reunions i qüestionaris amb inspecció", assegura David Palacios, docent del centre; que afegeix que "el claustre és oposat a participar en l'AVIM".
Per al Departament, en canvi, l’AVIM és una oportunitat per disposar d’un diagnòstic més fi i comparable entre centres, i una forma de garantir que les polítiques educatives es despleguin amb informació fiable.
No és l'únic "cavall de batalla"
En la mateixa comunicat, el claustre rebla que les observacions puntuals o els formularis “no incideixen en les dificultats estructurals” que viuen els centres. Els docents del Pau Vila alerten que la complexitat de perfils dins les aules, els grups nombrosos o la insuficiència d’aules d’acollida dificulten la feina diària. "La crítica a l'AVIM no és el nostre únic cavall de batalla", vaticinen, en aquest sentit, en el comunicat. A principi de curs, l’executiu ja va exposar –per exemple– que el nombre d’aules d’acollida passaria de les 888 actuals a les 1.000 arreu del territori català, sobretot perquè les escoles catalanes han de gestionar l’arribada d'uns 9.000 estudiants nous cada mes, segons dades oficials.
