Sabadell és una de les ciutats catalanes amb més moviments d’alumnes a l’educació secundària obligatòria (ESO) fora dels períodes ordinaris de matriculació. L’any passat, els instituts de la ciutat van registrar 2.312 matrícules vives, en un sistema amb quasi 11.000 estudiants a la secundària obligatòria. En nombres absoluts, Sabadell només és superada per Barcelona (3.579), l’Hospitalet de Llobregat (2.545) i Lleida (2.545). En l’àmbit comarcal, el Vallès Occidental va sumar 8.470 matrícules vives sobre un total de 46.332 estudiants d’ESO l’any passat. Un 18,3% del total de matriculacions.
A l’institut Miquel Crusafont i Pairó, per exemple, durant un curs poden arribar fins a 50 alumnes nous per matrícula viva, una xifra considerable per a un centre d’uns 400 estudiants. “És un trasbals. És un percentatge molt alt i obliga a dividir encara més uns recursos que ja són escassos”, destaca el director del centre, Robert Velàsquez, que afegeix que aquest any escolar ja han arribat una vintena d’alumnes nous. Segons el director, la matrícula viva fa anys que posa en tensió els centres educatius. “Tots els instituts hem estat per sobre de la ràtio que ens toca”, lamenta.
Des d’inici de curs han accedit al sistema educatiu català més de 74.000 alumnes. O el que és el mateix: les escoles catalanes han de gestionar l’arribada de 9.000 estudiants nous cada mes, segons dades oficials del Departament d'Educació.
N'hi ha prou, de recursos?
Direccions dels centres admeten que els recursos per atendre l’alumnat nouvingut arriben quasi de sempre de manera insuficient. Es refereixen, per exemple –i en part–, a les aules d’acollida, ja que la matrícula viva comporta en molts casos una barrera idiomàtica important. “Una dotació són 18 hores setmanals. No cobreixen ni l’horari sencer de l’estudiant”, explica Velàsquez. Precisament, el Departament d’Educació va dotar dilluns passat l’institut amb mitja aula d’acollida més (9 hores). A principi de curs, l’executiu ja va exposar que el nombre d’aules d’acollida passaria de les 888 actuals a les 1.000 arreu del territori català.
Als instituts, aquesta mobilitat constant d’alumnat es concentra principalment en dos períodes concrets, el setembre i el gener. Es tracta de dos mesos que coincideixen amb la fi del curs escolar en altres sistemes educatius.
