Mares i campiones olímpiques: van guanyar-ho tot, també el dret a tornar

Fa uns mesos que la Judith Forca i la Maica García tenen noves 'companyes d'equip'... i de vida, la Clara i l'Olivia: les seves filles. Totes dues han estat mares per primera vegada, un desig que compartien feia molt de temps, com també el de tornar a l'aigua després de l'embaràs. Perquè avui en dia, compaginar esport d'elit i maternitat és, més aviat, un repte! Hi ha poques referents i moltes esportistes no s'atreveixen a fer la passa. De fet, tampoc hi ha estudis que reflecteixin aquesta casuística al territori. 

Les waterpolistes del CN Sabadell han obert camí amb l'objectiu de normalitzar que ser mare no implica necessàriament retirar-se de la competició. "És una lluita més. Hi havia normatives que no existien, va haver de passar perquè es posessin sobre la taula", asseguren orgulloses d'haver posat de la seva part per ajudar les que vindran. Des de la protecció de la llicència federativa, la situació contractual, les inscripcions, un protocol de retorn a la competició o el simple fet de reconéixer la doble condició d'esportista i mare, cap d'aquestes qüestions s'havia regulat formalment a la Real Federació Espanyola de Natació. 

"És la millor decisió que he pres a la meva vida, no volia una altra cosa”, s'emociona Forca, que va ser la millor jugadora d'Europa el 2023 i llueix el casquet del Sabadell des de la infantesa. Una trajectòria molt similar a la de la seva amiga Maica, també coronada com a millor jugadora del continent, capitana de l'equip i sempre disposada a alçar la veu per l'esport femení i sabadellenc. 

Plegades han complert somnis esportius inacabables, entre ells, aixecar set Champions amb el Club, que es diu aviat. A més, formen part d'una generació d'or del waterpolo espanyol que, després de sumar títols i medalles, va tocar el cel a París 2024. Convertir-se en campiones olímpiques va ser un veritable punt d'inflexió en les seves carreres, però també, en les seves vides. 

Una de les principals dificultats de la maternitat i la pràctica esportiva professional és trobar el moment. Coincideixen que quan estàs competint al màxim nivell, mires objectiu rere objectiu i no hi ha espai per plantejar-te ser mare. "Pensava, tant de bo aconseguir l'Or i saber que ho he guanyat tot", explica García, que als seus 35 anys és de les veteranes. "Quan ho vam aconseguir, vaig decidir que volia anar pel meu somni no esportiu", recorda la Judith, que va reincorporar-se al novembre. 

Judith Forca: de nena a líder fins a convertir-se en mare

"Vaig guanyar la primera Copa d'Europa amb només 14 anys. Mai havia estat tant temps sense competir", mira enrere la sabadellenca de 29 anys, que arrossegava una lesió a l'esquena i va haver de sotmetre's a una operació de rizòlisi el mateix 2024. “El metge em va dir: si vols arribar als Jocs pots, et costarà, però després has de parar uns mesos. Crec que això també va ser un punt per decidir quedar-me embarassada". 

Durant el primer trimestre va continuar entrenant amb més o menys normalitat, però els últims mesos li van recomanar que relaxés l'activitat. "Vaig agafar 18 quilos, però el fet de mantenir-me activa em va anar molt bé". Després d'un any i tres mesos sense jugar un partit, l'últim, la final olímpica, els dubtes van aparèixer en alguns moments. "Tenia por de no poder tornar, o de no fer-ho al meu nivell", admet.

Amb consciència, esforç i una xarxa familiar que l'ha recolzat en tot moment, va aconseguir-ho, redebutant amb la Clara com a espectadora de luxe. "Costa arrencar, però estic tornant a competir com abans. Físicament, potser no arribo tan de pressa, però a l’hora de llançar és el mateix. Si he pogut amb això, puc amb tot". 

Tot i acumular cansament i haver de canviar rutines, per a Forca, el naixement de la seva filla ha estat el més meravellós que li podria haver passat. Vol esprémer al màxim la seva etapa com a waterpolista, conscient del canvi generacional, ja no és la petita. "Vosaltres sereu grans quan la meva filla (si vol) jugui", bromeja amb les joves de l'equip. Perquè gaudeix del dia a dia amb la mateixa ambició del 2011. 

Maica García: el somni de ser mare

La Maica encara no ha tornat a competir, es troba en plena recuperació, totalment enfocada a jugar de nou el més ràpid possible. Ho troba a faltar. Ara per ara, fa entrenaments individualitzats a les instal·lacions de Can Llong per tornar a la piscina amb les màximes garanties. Sempre havia tingut clar que volia ser mare, era un dels seus somnis. “Estic superfeliç, la veritat, que és una etapa preciosa. És dura, però és preciosa”, afirma la boia que està gaudint de la criança en família. 

Fa cinc mesos que va néixer l'Olivia, el més important de la seva vida, però considera essencial no perdre la identitat pròpia en el procés. Tot i que costi, busca tornar a ser la Maica que era. “M'agrada buscar els meus moments per venir a entrenar, que també ho necessito a nivell mental i físic. Al final, si jo estic bé, ella també", reflexiona.

La capitana no ha perdut l'esperit competitiu que la caracteritza. Quan torni a llençar-se a l'aigua, per què no lluitar per guanyar-ho tot de nou? García enyora la pilota i les dinàmiques amb les companyes, però és conscient que ha d'escoltar el seu cos i seguir els ritmes necessaris. “Encara estic fent lactància exclusiva... em demana cada dues o tres hores. El meu marit m’ajuda moltíssim, com que teletreballa és genial". De vegades, pare i filla l'acompanyen a les seves sessions al fisio, tot és qüestió d'organització. A més, els tempos canviaran quan l'Olivia comenci a introduir l'alimentació complementària.

Tot i sentir el suport del Club, les jugadores sí que s'han vist obligades a callar boques, deixant clar que no es tracta de ser mare o esportista. La Maica García i la Judith Forca són mares (i) esportistes d'elit. "Busquem que es normalitzi, que les companyes que ho vulguin ho visquin amb tranquil·litat". I qui sap si en un futur no tan llunyà les seves filles seguiran el seu camí? Ben cert és que si aposten per posar-se el casquet i el banyador ho faran amb més drets gràcies a la lluita de les seves mares.