Publicitat
ANDER ZURIMENDI

Netejar les pintades negacionistes?

Si passegeu pel centre, segur que les heu vist: Pintades de grans dimensions a tot un lateral del Mercat Central. “L’epidèmia és un teatre” i “la mascareta és un morrió” són dels grans hits. Les primeres van aparèixer fa tres setmanes i l’Ajuntament les va esborrar al de dos. Les segons es van fer la matinada de dimecres i la neteja ha estat ara molt més expeditiva. La notícia va generar airats comentaris d’alguns lectors del Diari de Sabadell, els quals  desitjaven pràcticament que els autors (o les seves famílies) es contagiessin de Covid-19 i aprenguessin la lliçó.

Independentment de la tradicional polèmica sobre si les pintades són cíviques o incíviques, aquestes en concret tenen molt de suc. Perquè són negacionistes. I per tant, el debat que ens plantegen és el següent: Hem d’esborrar les pintades ipso facto precisament pel seu contingut? O  dit d’una altra manera: Hi ha límits a la llibertat d’expressió? Darrerament, en ambients progressistes s’ha donat per bona la idea que el límit són els discursos que promouen l’odi, com els de VOX. La paradoxa de Popper: No tolerar l’intolerant. En aquest cas, el discurs negacionista és clarament anticientífic i es pot interpretar com un insult als sanitaris (que estan exhausts després de 8 mesos de pandèmia).

Publicitat

En termes abstractes, es podria dir que si es fes cas del seu missatge contrari a les mascaretes, la conseqüència seria la mort de milers persones. Ara bé, estar tocat de l’ala no significa desitjar la mort d’altre. Ni és, per se, un discurs d’odi.  Per tant, crec que el seu caràcter provocador entronca dins un diàleg en el que cal admetre la discrepància, generar debats i no caure en una societat de pensament únic [De fet, les administracions han tingut un xec en blanc  per fer i desfer. Tant és així que, al mes de març, criticar l’Estat d’alarma estava mal vist socialment. I això no és sa: tot ha de poder ser qüestionat].

Una altra cosa és que, com a administració pública, consideris que llança un missatge contrari al de les teves polítiques sanitàries, en el teu propi equipament municipal. I l’esborris. Dit això: No sóc sanitari ni he perdut cap persona propera per mor de la Covid-19. Si fos així, potser voldria pegar un cop de puny als autors de les pintades. Però el quid de la questió seria el mateix. O això crec, perquè irremeiablement dubto.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top