[Per Iván Zabal Thomas, lector del D.S.]
Hem arribat a un punt en què la població ja no ens creiem més de la meitat de coses que ens diuen, ha arribat un punt en què psicològicament estem al límit, igual que els sanitaris, ha arribat un punten què no podem estar-nos quiets, ha arribat el final i límit! Després que hagin comunicat que es pot saltar el confinament municipal per anar a veure els diferents mítings dels partits polítics ha fet explotar les crítiques de la població… Què esperaven? Sí, votar és un dret, també ho és la llibertat de mobilitat i, aquesta última, la tenim restringida des de fa molt de temps. Sí, la mobilitat provoca contagis…
Els mítings no provoquen mobilitat i contagis? El virus no assisteix? Només existeix al cotxe o transport que agafes per moure’t? Em poso a pensar en tota aquella població que viu sola, que està en plena solitud, que mentalment deuen estar pitjor, en el fons més fosc que es pot estar per no poder veure ningú, sentint-se sola i després ens venen que podem sortir a veure com ens tornaran a mentir. Vull acabar demanant a tota la població que aguanti la recta final, que vindran temps millors.
