“La campanya serà molt decisiva. No es poden fer projeccions”. Toni Aira (1977) no s’aventura a fer travesses sobre les eleccions al Parlament de Catalunya. El periodista i professor de Comunicació Política i Institucional (UPF-BSM) visualitza un escenari molt disputat el 14-F: una pugna entre tres –ERC, Junts, PSC– per a la victòria i molta incertesa. La indecisió dels votants i la participació hi tindran un paper decisiu. Fins a l’últim minut.
Qui té més números de guanyar les eleccions al Parlament?
Hi ha un claríssim triple empat entre ERC, Junts i PSC, fet pel qual no es pot treure cap conclusió. La campanya serà clau en el resultat final. Qualsevol decisió, com tornar a tancar els presos després d’obtenir el tercer grau, pot canviar el marc de la campanya electoral.
Què podem esperar a Sabadell?
En ciutats metropolitanes, el PSC pot recuperar el terreny perdut. Seria el procés lògic tenint en compte que els socialistes són al govern de l’Estat i que Ciutadans i En Comú Podem cauen.
Toni Aira exposa les seves impressions sobre les eleccions del 14-F / CEDIDA
El CIS assegura que hi ha un 39% d’indecisos. Un 33%, segons el CEO. Per què hi ha tants dubtes?
És una suma de múltiples factors. En l’àmbit independentista, les guerres internes han desmobilitzat el votant de base. Hi ha molt indepe fart… que si Junts, que si PDECat, PNC. A tot això cal sumar el canvi de papers entre ERC i Junts (ERC és CiU, i Junts com l’ERC històrica). Hi ha una desorientació general, el que m’estranya és que no hi hagi més indecisos!
També hi ha indecisos entre els no independentistes.
Aquells que fa quatre anys votaven els comuns entusiasmats han vist com Colau va ser investida amb els vots de Manuel Valls i com han apujat el preu de la llum. Ara què votaran? I entre els més espanyolistes, Ciutadans es fotrà un viatge de dimensions èpiques, el PP té un candidat desconegut, i després, bé, hi ha Vox.
Ha canviat la nostra manera de votar? Som més promiscus?
Totalment. Fa anys hi havia més por al canvi i el panorama polític era més estàtic; ara hi ha molts colors i tot és més relatiu. Els lideratges també han canviat: els polítics estan molt més exposats, es desgasten abans i duren menys. Abans un sabadellenc podia ser molt del Farrés (PSUC), del Pujol (CiU) i del Felipe (PSOE)… això avui no passa tant.
Hem d’esperar una abstenció alta?
Ja ens podem acomiadar de les participacions dels últims anys, quan es mobilitzaven més persones que en les eleccions de primer nivell –les generals–. En unes catalanes, la participació habitual és d’un 50-60%. Tornarem a aquestes xifres.
Una participació més baixa beneficiarà els partits independentistes?
És una creença que s’ha demostrat que és falsa. Sempre s’havia dit que Pujol guanyava perquè molts no votaven, i el mateix es deia de l’independentisme. El 2017 vam poder veure que no és així: van guanyar els partits independentistes amb una participació rècord del 79%.
Aleshores, qui trauria rèdit de la baixada de participació?
Una abstenció elevada beneficia sempre els partits més mobilitzats. En el cas del 14-F, el PSC (entre els constitucionalistes) i Junts (en els independentistes).
