Camp de refugiats de Dunkerque, al nord de França. Més conegut com la jungla. Documenta el calamitós viatge dels joves kurd-iraquians que emigren a Europa. I s’adona que una gran part han estat excombatents peixmergues en la lluita contra l’Estat Islàmic (EI).
És aquí quan Victòria Rovira Casanovas (Sabadell, 1991), fotògrafa del Diari de Sabadell, veu la necessitat d’anar fins a l’origen d’aquesta migració forçada. Dit i fet, es desplaçarà fins a l’Iraq i al Kurdistan iraquià (oficialment part d’Iraq, de facto una regió autònoma en conflicte amb el control de Bagdad).
Periodista freelance i amb una assegurança anglesa, Rovira documentarà diversos escenaris de la guerra del poble kurd contra l’Estat Islàmic. Són sis mesos de l’any 2017. I el resultat és l’exposició Davant l’Estat Islàmic. Lluita peshmerga i població civil, inaugurada ahir al pati del Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107) i que es podrà veure –amb accés gratuït– fins al 31 de març.
“Han passat 3 anys, però la lluita de les milícies peixmergues segueix”, explica Rovira. “I tot que l’Estat Islàmic sembli que estigui quasi derrotat, no deixa de ser una ramificació d’Al Qaeda: si no és EI, sorgirà un altre grup armat similar”, afegeix.
Rovira, durant una visita comentada a l’exposició al Palau Robert / DS
En aquesta guerra contra l’ISIS (per les sigles en anglès), el poble kurd s’hi va deixar tota la pell. Rovira va documentar inicialment els campaments de preparació militar. Posteriorment, la línia del front. “Tanmateix, no és com ens la pensem: és una franja de terreny molt àmplia i buida”, defineix. Al llarg de centenars de quilòmetres, els peixmergues repel·leixen els atacs de l’EI. I fa una contextualització geopolítica: “Els peixmergues no ataquen per atacar. Normalment, contraataquen. Defensen la seva població civil i territori autònom”.
De fet, no és una guerra constant, sinó de posicions. Hi resta molt de temps mort, que Rovira documenta mostrant la quotidianitat de la trinxera: pelar tomàquets, rentar-se amb una garrafa d’aigua… Ara bé, també hi ha escaramusses violentes. Mentre ella és al front (fet destacable, ja que no són del tot propicis a la premsa), les milícies detecten i executen dos militars de l’ISIS. Què és el que s’experimenta allà, amb el cadàver sanguinolent a pocs metres de la càmera fotogràfica? “Doncs em demanava al meu cap: què faig aquí? I la resposta és senzilla: documentar uns fets històrics.
Cadàver d’un membre de l’ISIS / VICTÒRIA ROVIRA
Drogues a l’Estat Islàmic
I entre les robes del cadàver, una sorpresa: una bosseta d’estupefaents. “És increïble, quan munten el Califat prohibeixen tot el que consideren que és pecat… i van i són ells els primers que se salten les seves lleis”, diu exclamada (i emprenyada).
Però hi ha guerra, més enllà del front. Rovira també va visitar els camps de desplaçats (que migren dins del mateix país), on els problemes i el dolor que ha generat la guerra de l’Estat Islàmic a la població civil –tant kurda com iraquiana– eren a flor de pell. “Els peixmergues tenen un arrelament de la cura molt fort”, explica. De totes maneres, les escenes són dràstiques, a causa de les condicions socioeconòmiques: les cues de la fam es repeteixen als camps de desplaçats.
També les imatges de dones yazidites rescatades dels seus segrestadors de l’EI, amb fotografies en format retrat i detalls de la mirada. El tercer i l’últim àmbit de l’exposició és Epicentre Mossul i reflecteix la ciutat un cop alliberada.
