Ningú no pensaria, en passar davant del número 40 del carrer de Narcís Giralt, que aquella façana amaga l’antic Círcol Republicà Federal. Actualment és el cau dels Amics de l’Òpera i de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), la qual assaja a l’auditori modernista (i d’acolorits vitralls) del pis superior. És en aquest tresor amagat on trobem Sergi Roca (Sabadell, 1987), director musical de l’òpera Tosca que s’estrena la setmana vinent.
No és un món desconegut per a Roca, qui toca el violí i el piano des dels cinc anys. Acompanyat dels seus avis i àvies (aficionats a la clàssica) va començar a trepitjar el Teatre La Faràndula quan tenia sis o set anys. Així que l’orquestra que ara dirigeix és la que ell mateix havia vist actuar de petit en infinites ocasions. Cap a l’any 1997 o 1998 va veure la seva primera Tosca –precisament, l’obra que interpreten– en aquest auditori del Círcol Republicà. Devia tenir 11 o 12 anys. “He mamat una mica d’aquí, justament”, assegura.
Tanmateix, només estàs de pas a la ciutat, ja que vius a Alemanya. Com hi acabes? Jo estudiava composició a l’ESMUC i al tercer any vaig anar a Alemanya d’Erasmus. Però en lloc de tornar, m’hi vaig quedar. I després d’una mica d’impasse o canvi de plans, em vaig posar a estudiar Direcció d’orquestra: a Detmold i després a Weitmar.
L’OSV assaja a l’auditori modernista del que fou l’antic Círcol Republicà / VICTÒRIA ROVIRA
Per tant, no ets una fuga de cervells, sinó que directament has volgut fer vida allà? Si hagués estudiat aquí, ara no estaria dirigint Tosca. Això segur. Perquè allà, com que hi ha molta riquesa cultural, et permet anar guanyant experiència. Hi ha molts teatres i tenen temporades molt llargues de repertori. Fan concerts a punta pala. A Detmold, que és quatre vegades més petita que Sabadell, tenen un teatre amb una orquestra a sou. Un ballet, cor. Amb sou fix i vacances! La gent viu d’això. Un teatre amb més de 200 persones que viuen de la música. També hi ha més d’un director, fet que et permet anar guanyant experiència encara que no siguis el director titular.
I aquí? Doncs no hi ha llocs intermedis on agafar experiència. Si tornés a casa, em costaria, no podria viure d’això. Així que és una mica mig i mig.
Almenys, Sabadell és un feu de l’òpera… Tenim la sort de tenir la Simfònica del Vallès des de fa anys. I els Amics de l’Òpera de Sabadell. És una excepció bastant gran, fins i tot en l’àmbit estatal. Quan es va crear els Amics de l’Òpera, fa 40 anys, era l’única companyia regular que existia a part de Barcelona i Madrid. I és obra de Mirna Lacambra, que ha estat molt tossuda i l’ha lluitat molt.
La cultura i els teatres estan oberts ara a l’Estat espanyol, però no pas a la resta d’Europa. Què en pensen, a Alemanya? És molt curiós. La veritat és que flipen. Al·lucinen bastant. Però també en positiu. Aquí, entre voluntat i necessitat, s’ha optat per aquesta via. Amb ulls alemanys potser s’ha vist arriscada. Però els protocols funciones. La cultura és segura. No la podem tornar a tancar. Molta gent en depèn, directament o indirectament. És essencial.
Essencial? En quin grau? Bona pregunta. No et mors si no escoltes música. No et mors si no llegeixes un llibre. Però la teva ànima passa set. Sense cultura, t’acabes atontant una mica. I no només és cultura l’òpera, també ho és la Rosalia. És quelcom que et manté viu, que t’obre mons i t’emociona.
L’OSV assaja a l’auditori modernista del que fou l’antic Círcol Republicà / VICTÒRIA ROVIRA
Com a director, fer-ho bé significa passar desapercebut, com un àrbitre? O s’ha de veure la teva empremta en la ‘Tosca’? Passar desapercebut no és mala idea, perquè això vol dir que tot ha funcionat. Perquè un director té una part molt tècnica, és un ofici: assajar de certa manera perquè les coses encaixin. Coordinar, amb un grapat de gent molt gran. Però si he de transmetre el que a mi em fa sentir l’obra, això és la cosa bonica de la música. I que tingui influència en els actors, músics… I que, de rebot, arribi a l’espectador.
De què ens parla ‘Tosca’? Tosca és increïble. Té un llibret molt emocionant, molt intrigant. No té pausa. No és: hem de fer una òpera, així que posem una mica de text per tal que hi cantin a sobre. No! El llibret és com un guió d’una peli d’acció de les bones. T’atrapa.
Les funcions de la setmana vinent tindran preus des de 15 euros. Sembla molt més popular que el suposat elitisme que se li atribueix? Absolutament. És veritat que si vas al Liceu, a platea pagues 200 euros. I no és barat. I seria bo fer passos per anar canviant això. Però a Sabadell hi ha preus d’entre 15 i 60 euros. Qui més qui menys, per anar un cop a l’òpera cada sis mesos, s’ho pot permetre. 15 euros són al galliner, però jo hi he estat molts cops i la gaudeixes igual. Potser fins i tot se sent millor. La famosa etiqueta d’elitista que té l’òpera prové, sobretot, del passat. Fins i tot el Liceu fa moltes promocions de preu per a joves.
