En Benet Urpí, nascut a Cal Sacs (Hotel Urpí) fou el germà petit d’una nissaga dedicada a l’hostaleria més essencial en tots els àmbits. En tot, era un home de pau, un home bo que vivia pels altres. La professió que reivindicava perquè ens ocupa des de fa 5 generacions era un orgull i expressava que, dedicar-se a servir, a l’hospitalitat gratificava de debò.
Espòs fidel, pare silent sempre a punt, avi amatent, mai de la vida ni un gest de mandra, mai un no, era admirable que sempre estigués a punt per al que fos, educat en l’abnegació sense recança. Encarnava el sabadellenquisme pur en tot el que això comporta d’ironia, elegància, esforç i voluntat. Era sant i feia com si res.
Deixa una família d’esposa, tres fills i cinc nets delerosos de ser capaços de seguir el seu mestratge i exemple.
A La Granja, on els clients el demanaven no només per l’afabilitat, sinó perquè era el millor i al c/ Escola Industrial que ha deixat marxar un dels últims herois onegen banderes a mitja asta.
Al cel sia, el nostre jefe!
Família Urpí
