[Per Anna Griera, lectora del D.S.]
Acabo la lectura d’un llibre sobre la història de la Inquisició també anomenada Santa per alguns. Quines coses! Aquesta trista, violenta i despreciable Institució, es va dedicar durant molts anys a buscar, perseguir i jutjar suposats culpables. Blasfems, heretges, apòstates, adúlters, enemics polítics i una llarga llista eren assenyalats i, sovint, eliminats. Els anomenats Reis Catòlics i el cardenal Cisneros, fra Tomàs de Torquemada i tants altres, van fer molta ‘feina’ en aquells tristos anys -1480 i següents- per tal de ‘netejar’ de, segons ells, tota mena de dissidència. La Inquisició fou la representació de la intolerància i la ràbia, disfressada, això sí, com una noble causa contra els heretges. Sembla que la versió actualitzada de l’esperit inquisitorial sempre trobarà una disfressa per tal de vestir com a una causa noble.
Ningú els ha anomenat jutges però el seu esperit inquisidor els fa estar sempre a l’aguait, només faltaria! I volen presó, sempre presó, més anys de presó i compliment íntegre de les penes o, com criden d’altres, que es podreixin a la presó els suposats culpables.
Allò de “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra” es veu que no va amb ells. La intolerància i la mala bava disfressada de bones intencions.
En un món perfecte els servidors públics serien també perfectes… i els ciutadans també. Però malauradament tots som humans i la gent s’equivoca, tots, tothom, ens equivoquem. Però, deixeu-m’ho dir, en el fons, confesso que em fan una mica de pena aquesta gent que es creuen salvadors de tantes i tantes causes, sense voler veure que, de responsables i constructors d’un món millor, en som tots els ciutadans, tots i cadascun dels ciutadans, que generalment no viuen en un crispat esperit de venjança. És clar que ningú vol la suposada corrupció, però sortosament la majoria, sense ser una colla de pallussos o babaus, som capaços de no llençar pedres i més pedres al cap de qui ha pogut cometre errors. Quan dic pedres, ho dic com una metàfora, és clar, no fos cas…
I com que suposem que la justícia l’han de fer els jutges, doncs que la facin ells. I si pot ser que la facin justa. Segur que tothom ho agrairà.
