DSFamília i nens

La carta és també feina dels pares

Un pare, acompanyat per la seva filla, assenyala una joguina d’un aparador / Óscar Espinosa

Per a molts nens segurament és un dels moments més esperats de tot l’any. Per a ells la carta als Reis Mags d’Orient és un moment en què poden tancar els ulls i desitjar tot allò que volen esperant que el dia 6, en despertar-se, ho trobin en desembolicar els regals. Però tot el que implica aquest procés, des del principi fins al final, incorpora una sèrie d’elements educatius que els experts subratllen que són vitals per al desenvolupament dels més menuts.

En aquest sentit s’expressa Núria Pedrós, doctora en Pedagogia del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, que subratlla la necessitat que pares i mares o familiars acompanyin els infants durant totes aquestes etapes. “Cal encaminar els nens a saber què demanaran perquè si no, hi ha decepcions”, assegura Pedrós, que també destaca aquest acompanyament com una eina per posar les “limitacions” necessàries. En aquest sentit, apunta que “cal explicar bé la història i centrar-la en la cultura”, posant de manifest que els Reis Mags “han de visitar tots els nens del món en una sola nit” i això ja pot servir per fixar una certa limitació entenent que “no es poden demanar moltes coses”. D’altra banda, Pedrós també senyala la importància que els infants facin una llista d’allò que volen demanar després de visitar les botigues de joguines acompanyats dels pares. “Aquí ja tenim un segon punt per fer limitacions”, destaca Pedrós, que afegeix que “de tot el que s’ha posat a la llista també cal fer una tria del que volem demanar”. D’aquesta manera, assegura la pedagoga, s’incorpora un procés que posa de manifest als infants que “no es pot tenir tot” i que cal “triar” allò que més desitgen.

Escriure la carta

Un cop fet això, Pedrós destaca la necessitat d’escriure una carta manuscrita al costat dels pares, de manera que es pot fer un seguiment de la cal·ligrafia i les faltes d’ortografia. En aquest punt, s’ha d’anar orientant el nen “segons els paràmetres familiars” i “destriar allò que és més adient” segons l’edat del nen i la capacitat de les famílies. “Hem d’ajudar-lo a ser conscient, per exemple, de l’espai de què disposem a casa o de si podem tenir o no una mascota”, subratlla Pedrós.

El següent pas és definir una “llista de prioritats” amb la qual cosa tornarem a establir una tria i un “ordre de preferència” que permetrà a pares i mares acotar una mica més allò que es pot comprar. Tanmateix, Pedrós també recorda que a la carta es poden demanar “coses útils”, que poden anar bé per a l’escola o amb les quals poden jugar tots plegats, o també coses immaterials. “És el moment de pensar en coses com tenir més memòria, que el pare trobi feina o que l’àvia es posi bona”, afirma Pedrós. Quant als regals tecnològics com videoconsoles o mòbils, Pedrós no és taxativa i recorda que “són elements positius si se’n fa un bon ús”. En aquest sentit, destaca que “els pares també han de posar els límits i fer-ne un acompanyament”.

La carta que es lliura als Reis Mags també pot obtenir una resposta quan arribin els regals que, tal com apunta Pedrós, “servirà per explicar als infants el perquè dels diferents regals i per disculpar-se per no poder portar tot allò que han demanat”.

Comentaris
To Top